Un Roser que mira el cel esclata amb el Correfoc

El Roser de Maig se n'ha anat. Han estat quatre dies desafiant la pluja que tindran epíleg aquest pròxim cap de setmana farcit d'activitats lúdiques a la ciutat, quatre dies pensats perquè la gent s'ho passi bé. Tan senzill, tan difícil com això. Alegria, que ha estat festa major. Recordem divendres i dissabte.

La pluja ha marcat, ja sigui per caure o per amenaçar de fer-ho, la festa major de la ciutat, però la gent de Cerdanyola ha volgut seguir gaudint, malgrat tot, del Roser de Maig. Divendres, la festa s'iniciava mirant el cel, però al marge del retard en l'inici de la Cool Night del Grup Moda, que no va importar a un públic fidel que s'ho va passar d'allò més bé, no hi va haver molta més incidència. La cultura popular es deixava sentir en l'obertura de la festa amb un primer concert on els veterans Seguridad Social es van mostrar en plena forma i amb un pregoner, Octavi Pujades, fent bandera de la seva cerdanyolitat.

El dissabte ja és dia de plena festa, la gent passeja pels carrers des de bon matí entre un ambient festiu, marcat per les parades, des del carrer de sant Ramon al Turonet, a la fira modernista amenitzada pels personatges de Xarop de Canya i l'oferta habitual d'artesania i alimentació, mentre al parc Xarau s'iniciaven les activitats amb personatges encara més peculiars, les bèsties de foc, prodigi de creativitat diabòlica, que tot i ser criatures de flama, atrauen a la gent sota les seves espurnes, i els gegants, una de les tradicions més nostrades en base a la noblesa, no tant dels que representen, com dels que generació rere generació els porten.

Però si hi ha personatges importants al Roser, aquests són les dones i homes que surten als carrer a gaudir de la germanor de la festa, i que en aquesta ocasió podien fer-se un retrat per deixar constància d'aquesta fidelitat al Roser cerdanyolenc. Gent que, en dies de festa, segueix mostrant solidaritat i aportant el millor, en forma de la pròpia sang, a la comunitat. El banc de sang va recollir 46 donacions, 6 d'elles de persones que ho feien per primera vegada.

Persones que a la festa mostren la part més bella de la ciutat, com en els delicats bonsais que cada any s'exposen al MAC o en la precisió d'un esport molt arrelat a una ciutat on això de patinar sobre rodes sempre ha estat una tradició.

Però si cal anar més ràpid que sobre patins, no hi ha problema, muntem una andròmina que sembli un cotxe i ens deixem anar per una pendent pronunciada com la del Turonet en una demostració de gosadia, però també d'habilitat per fer acrobàcies, en els 39 segons que va trigar el més ràpid en fer la Baixcarnyola.

Dels diables sobre rodes, als diables que escupen foc en una cercavila que sempre deixa records i imatges espectaculars fins convertir la ciutat en un infern divertit i sorollòs, un esclat de festa que sempre acaba amb una bona dosi de crítica que mai no ve malament: a la situació dels abocadors, a les promeses incomplertes, a l'ocupació de l'espai públic pels cotxes, a la falta de locals socials...

Però no hi ha festa que vulgui dur aquest nom que no tingui música. I si pot ser diversa i per a tots els públics, millor. L'Orquestra Montgrins és una de les més característiques de l'univers de balls de festa major de Catalunya i a Cerdanyola va tocar a una de les novetats del roser, l'envelat del parc Xarau.

Al Turonet, els ritmes eren ben diferents, començant per l'elegància poètica del pop dels Mishima de David Carabén i seguint amb la influència electrònica de lletres compromeses dels valencians Zoo, mentre les barraques d'entitats servien d'aparador per a les associacions i de recuperador de forces pera la gent en una nit de dissabte que va vèncer la temuda pluja.