Un Sant Jordi amb gran presència d’autors de Cerdanyola

23 d'abril de 2025 a les 7:13

Isidre Grau, Victòria Lovaina, Carme Alcolea, Marta Boleda, Emilio Arnaiz, Isa Martos, Isaac Garcia Mainar i Núria García Travería ‘Furia’, Andreu Salillas, Albert Duchamp, Xusa Serra, Rafi Bonet, Mar Pastor, Ivan Manrique... són alguns dels integrants de la més que important nòmina d’autors cerdanyolencs que presenta llibre aquest Sant Jordi 2025.

Isidre Grau dialoga amb els seus orígens preguntant-se què queda en ell d’aquells que més van influir en la seva persona, un relat sense nostàlgia d’una família, un territori i una època que l’han marcat. L’autor de Cerdanyola, a qui es dedica enguany la Marató de Lectura de Sant Jordi a la ciutat, presenta la novel·la de no ficció Què ens queda dels nostres.

La narració és un acostament al territori i les persones, el paisatge viscut; el naixement de la història d’amor entre els seus pares, en plena guerra civil; i la memòria de les persones que vivien amb el petit Isidre: els pares, l’àvia i la tieta.

Isidre Grau explica que aquesta és la primera vegada que no inventa res en un llibre que és “una evocació sobre les influències que hem rebut cadascú”, en aquest cas el nucli familiar però que pot ser diferent en el cas de qualsevol altra persona. Perquè es tracta d’una història personal que igualment és col·lectiva, al llarg d’un convuls temps proper i desaparegut, tot i que no del tot perquè encara marca el present.

L’autor explica que a l’escriure aquest llibre pren consciència de com l’època condicionava tot i tothom i per això es declara “antinostàlgic d’un temps sense llibertat”

Maria Victòria Lovaina parla del viatge iniciàtic i interior d'una dona per guarir les ferides de la seva ànima a la seva última novel·la, 'Les dones mortes', obra amb què l’autora de La solitud del pianista, L'esquerda del àngel i Pell de gat ha estat guardonada amb el Premi Literari Sebastià Juan Arbó 2024.

L’inquietant i enigmàtic títol del llibre ens introdueix en una història que parteix un dia de novembre de 1989, quan l’esperit de Madrona torna per endur-se l’ànima de Felicitat, una dona que agonitza. A partir d’aquest moment, la vida de Felicitat s’anirà desvelant, es coneixerà la història de la seva família, uns indians establerts a la Barcelona d’inicis del segle XX. Sortiran a la llum les rancúnies entre ella i la seva germana Amèrica, els silencis i alguns dels secrets familiars. Una relació entre germanes “no gaire amorosa” sinó més aviat “agre i convulsa”.

Tot i que l’acció es desenvolupa a la Barcelona de principis del segle XX, això només és l’escenari per on transiten les dues germanes, Felicitat i Amèrica i les dues espiritistes, Madrona i la seva filla Tuietes, dues dones lluitadores en una Barcelona agitada, que es mantenen fidels a les nenes que van cuidar.

Carmen Alcolea també arriba a aquest Sant Jordi amb la seva darrera novel·la sota el braç: Los viajes de Catalina (Editorial maLuma) és el relat d'un esclat. És la cerca de segones oportunitats, o de terceres, segons siguin les que es necessitin, aquestes que només es poden conquistar des de l'honestedat davant el propi jo.

L’autora de Llámame Casandra (2022), y Camila y las mariposas (2024) ofereix a Los viajes de Catalina una veu intimista i un halo poètic molt particular, llança reflexions, moltes d'elles incòmodes, sobre la llibertat individual, les cadenes familiars i la construcció del nostre procés vital. Creences, prejudicis, sistemes de valors, vergonyes i desitjos afloraran en cadascuna de les mirades lectores.

La protagonista és Belén, una dona víctima d'abusos en el passat i casada des de jove amb un advocat de renom, que abandona la seva llar i la seva farmàcia a Barcelona per recórrer en furgoneta la costa catalana. 

Alcolea explica que pretenia treure Belén de la seva zona de confort, de la seva vida acomodada, perquè “el que realment necessita és estar amb sí mateixa per guarir les seves ferides”. A través d’aquest viatge, iniciàtic i intern, els lectors van coneixent les esgarrinxades que té Belén a l’ànima.

Una novel·la negra rural és la que presenta Marta Boleda amb ‘Mai és negre el cel del nord’, guardonada al Premi Fiter i Rossell d’Andorra.

Mai és negre el cel del nord la protagonitza un Mossos d’Esquadra, Gorka Olarreakoetxea, que, des de Sitges, arriba al Pallars i descobreix una  societat rural sovint estigmatitzada i que amaga uns trets diferencials que la fan especial

De fet, la pròpia autora va fer un viatge similar. Veterinària de professió, va fer pràctiques al Pallars Jussà i es va quedar a viure a la Vall Fosca, per acabar fent allà també estudis de criminologia. Ara, tot això es combina en una novel·la que vol ser també una història de superació, d’amistat i d’autoconeixement

Mai és negre el cel del nord es defineix moltes vegades com una novel·la negra rural i l’autora destaca que la gent pensa que en un àmbit rural “no passa res i està molt equivocada perquè passen fins i tot moltes més coses que en una capital o en una àrea metropolitana”.

L’enginyer industrial i poeta Emilio Arnaiz ha presentat el seu poemari ‘La flor de la canela’, dedicat a la seva mare, la pianista Aida López Saldaña, un llibre que marida poemes, fotografies i cançons i que destina part del seu preu de venda a l’Associació de Familiars Cuidadors de Malalts d’Alzheimer de Cerdanyola Ripollet i Barberà (ACFA).

La flor de la canela és el segon poemari de l’Emilio Arnaiz, i si el primer, El faro del poeta, estava dedicat al seu pare, ara dedica un recull de poemes i fotografies vinculats a cançons a la seva mare, Aida López Saldaña, malalta d’Alzheimer. L’autor explica que el seu procés creatiu té molt de màgia, ja que “els poemes m’arriben com volant, sempre amb la presència inspiradora de la figura de la mare i amb els aromes desencadenant records”.

Un altre element fonamental que acompanya l’escriptura de poemes és la música, que el permet viatjar a indrets desconeguts, de manera que “al llibre cada poema té assignada una o més cançons que es poden descobrir al final en un índex amb llista de reproducció”. Arnaiz també parla de “la importància de reescriure els poemes en un procés de depuració que vagi a les essències i compartir-la en tota la seva plenitud”.

Déjame quererte és la quarta publicació de l’autora cerdanyolenca Isa Martos i la primera novel·la totalment de ficció, cosa que ha suposat un repte important com  escriptora. Anteriorment havia publicat Pedacitos de tí, un viatge a les vivències compartides amb la seva mare i les novel·les ¿Jugamos a princesas? i ¿Jugamos a magas?,

Carol va patir assetjament escolar i això li va fer desenvolupar una cuirassa emocional per protegir-se del dolor. Al créixer, Carol busca compensar l’autoestima perduda a través del luxe amb relacions superficials amb homes amb diners, però només accedeix a una vida buida. Un fet sacseja la seva vida i la dona, a poc a poc, aconsegueix trencar aquesta cuirassa emocional i trobar una existència amb més autenticitat.

Aquesta és la sinopsi argumental de Déjame quererte, l’últim llibre d’Isa Martos que va nàixer davant l’impacte que van causar en l’autora cerdanyolenca algunes  intervencions d’influencers en xarxes socials o el documental sobre Georgina Rodríguez. L’escriptora creu que alguns d’aquests missatges són perjudicials, especialment per la gent més jove.

L’Isaac Garcia Mainar i la Núria García Travería ‘Furia’ presenten el conte il·lustrat ‘Aquest llibre és per a tu’, dirigit a nenes i nens a partir de 6 anys com una invitació a descobrir l’hàbit de la lectura.

L’Isaac Garcia Mainar treballa en el món audiovisual com director i guionista de curts i vídeos per a empreses i publicitat, i la Núria García Travería Furia és il·lustradora i dissenyadora gràfica amb molta obra publicada a premsa nacional i internacional. Tots dos es coneixen de viure a Cerdanyola del Vallès i compartir algunes amistats. Quan l’Isaac va ser pare de la Candela, que ara té quatre anys, va decidir que li volia escriure un conte, i qui millor que la Núria per fer les il·lustracions per acompanyar el text. Dit i fet, l’Isaac va passar el text a la Núria, que va fer l’esbós dels dibuixos i ho van presentar a Alba Editorial, que van decidir editar el llibre sense  dubtar-ho.

L’Isaac creu que "tots tenim un infant dintre i si escrius plantejant les coses de manera senzilla i directa, sense renunciar a la riquesa del plantejament, s’arriba perfectament a tothom, fins i tot el públic adult, ja que apel·la a la fantasia i a l’amor a la lectura".

La Núria García Travería ha debutat amb aquest llibre en el món de la il·lustració infantil, més acostumada a treballs de denúncia social, mirant d’acompanyar el text previ sense subratllar-lo per evitar resultar redundant. El llibre l’ha obligat sortir de la seva zona de confort habitual, aparcant els característics negre, vermell i blanc de la seva obra per obrir-se a una nova paleta de colors i formes més suaus, "gaudint de la feina com una nena a l’hora del pati".

No digas a nadie en qué trabajas (editorial Carena) és una novel·la que aborda la vida a les presons des de la perspectiva força desconeguda dels funcionaris que hi treballen. L’autor, Albert Duchamp, vol normalitzar la figura d’aquests funcionaris en un llibre en què repassa 40 anys de gestió penitenciària a Catalunya des de la perspectiva dels seus treballadors.

La novel·la explica la història d’un jove anarquista de Sabadell, l’Oriol, que entra a treballar a presons per a protegir un company reclòs per haver atracat un banc. L’Oriol iniciarà una relació sentimental amb una funci0nària, filla d’un comandament, i afrontarà les situacions i conflictes vinculats al seu món de procedència i al nou que l’ha acollit al llarg de 40 anys. Un funcionaria veterà, que exercirà de mentor de l’Oriol, l’adverteix de l’estigmatització davant la societat d’aquests treballadors: “No digas a nadie en qué trabajas”.

Duchamp ha explicat a l’Autocine de Cerdanyola Ràdio que l’objectiu de la novel·la és que el lector entengui que el funcionari és una persona amb els seus mateixos problemes i un dia a dia molt similar i que es normalitzi la visió que es té d’aquests treballadors.

La cerdanyolenca Xusa Serra -antropòloga, tanatòloga, infermera i presidenta de l'associació GestDol- presenta El libro de la buena muerte, llibre que vol ajudar el lector a entendre el procés de morir, l'acte d'acomiadar-se i construir el camí del dol per incorporar la mort d'un ésser estimat des de l'amor i la calma.

Xusa Serra, que anteriorment ja havia escrit Jo també em moriré?, un llibre que ajuda els infants i els joves a conviure amb la pèrdua i la mort de qui estimen, explica que El libro de la buena muerte és el resultat de les seves experiències amb més de 20 anys acompanyant persones al final de la seva vida i en què ha recollir històries sorprenents. Així, explica com moltes persones, encara que estiguin en coma, “esperen un moment determinat per poder morir -potser per esperar que vingui un germà o algú estimat- i no s’abandonen, sinó que tenen la batuta de la seva vida fins a l'últim alè”.

L’autora defensa que la bona mort és poder fer aquest tram de camí amb els valors i tarannà que has tingut a la vida i per tant s’ha de respectar per igual aquelles persones que, quan estan malaltes, volen saber més i les que no ho volen saber. Serra insisteix que acompanyar vol dir estar al costat i que es facilita  que aquesta persona tingui una bona mort si no s’imposen criteris de salut o personals a aquells que tenen una forma de pensar diferent. La terapeuta del dol explica que no es pot interferir a la vida dels altres.

A El té de la Srta. Marple, Rafi Bonet, catedràtica de Llengua i Literatura Espanyola, estableix un diàleg entre Jane Marple, el personatge creat per Agatha Christie, amb altres col·legues de ficció com Kinsey Millhone, la detectiu creada por Sue Grafton; la inspectora d’homicidis Amaia Salazar creada per la Dolores Redondo; la comandant de policia a Moscú, Anastasia Kamenskaya, creada per Alexandra Marinina; o l’Antonia Scott, protagonista de la trilogia Reina Roja escrita per Juan Gómez-Jurado.

Rafi Bonet es confessa una gran lectora de novel·la negra, amb una debilitat especial per la sèrie Alfabet del crim de la Sue Grafton. Aquesta passió, unida a la seva vocació pedagògica, la va portar poc a poc a escriure entrevistes fictícies per a la revista digital La Página Escrita, del Jordi Sierra i Fabra i dirigida per l’Hortènsia Galí, per tal d’animar a la lectura de novel·la negra protagonitzada per dones.

Bonet remarca curiositats com assenyalar que la dona detectiu apareix en la ficció al segle XIX, al voltant del 1850, mentre que la primera dona policia de la qual es té constància data del 1919, a Scotland Yard, que no va incorporar a la primera dona detectiu fins el 1970.

De la novel·la negra a la romàntica. Mar Pastor és una de les participants en el llibre de relats 10 camelias románticas-7 de setembre, una desena de mirades úniques sobre els amors amb una data com a fil conductor.

Las 10 camelias románticas-7 de septiembre, publicat per l’editorial Lantia a la col·lecció Mil amores, segueix el fil conductor del 7 de setembre com una data en què cada història reflecteix amors inesborrables a través de temps i escenaris diversos. Autores de diferents països - d'Espanya, Colòmbia, Argentina i Mèxic-, entre elles la cerdanyolenca Mar Pastor, s’endinsen en racons profunds de l'amor per explorar les seves formes més autèntique i desafiar barreres socials i els límits de la raó

Pastor, mestra d’educació especial i logopeda, és també autora d’un àlbum infantil il·lustrat, publicat amb Caligrama, que es titula La luna tiene un lago, un lago tiene la luna, que parla dels valors de la col·laboració i l’ajuda.

Per la seva banda, Iván Manrique publica Tres hores a Madrid, una història sobre connexions que sorgeixen en el moment més improbable com una dansa entre l'atzar i el destí.

Ivan Manrique, autor de novel·les com El alambre o La clàusula o de la sèrie de llibres infantils El club dels prehistòrics, explica que Tres hores a Madrid és una novel·la romàntica d’amor i desamor amb un final molt especial.

El relat, una novel·la breu que transcorre íntegrament al trajecte d'un tren de Barcelona a Madrid, ressegueix la història de dos desconeguts que,  en només tres hores de viatge, comparteixen seient, conversa i, sense proposar-s'ho, una petita revolució emocional.

Una lectura àgil i envoltant, ideal per deixar-se portar sense esforç, com aquestes històries que atrapen sense adonar-se'n i es gaudeixen gairebé sense voler.

Finalment, Isidre Grau i Andreu Salillas han presentat Cerdanyola del Vallès desapareguda, un llibre que recull, amb text i imatge, la transformació viscuda per la ciutat des de finals de segle XIX. Els canvis al territori, als oficis, als costums, als carrers... es reflecteixen en un llibre que vol connectar generacions i preservar la memòria col·lectiva.

Cerdanyola del Vallès desapareguda s’estructura en diversos capítols, amb una introducció amb el títol Un poble jove en un municipi mil·lenari, documentat des de 995. Els tres capítols següents són Aquell poble tan llarg que va a l’Autònoma, De com el nucli urbà es va anar eixamplant i De l’entorn rural.

Grau explica que aquesta estructura fa referència a “la llarga serp des del pont de Ripollet fins el cementiri com origen de tot” - i que en breu celebrarà 200 anys de les primeres cases a Sant Ramon- fins que, a poc a poc, es va anar eixamplant la població amb torres, barris, artèries diverses i també indústries fins acabar tenint la forma actual.