Una Comissió Ciutadana s'acosta a la figura polièdrica de Xirinacs

Lluís Maria Xirinacs, filòsof, sacerdot, senador, independentista, activista per la pau i l'amnistia, candidat al premi Nobel, condemnat per enaltiment del terrorisme... La figura de Xirinacs és polièdrica i a ella vol acostar-se un grup ciutadà de Cerdanyola que impulsa un programa d'actes per recordar l'home i el seu pensament, des de la cultura de la no violència a la demòtica.

La Comissió Ciutadana 'Llegat Xirinacs' de Cerdanyola compta amb la col·laboració d'Òmnium Cultural, l'Ajuntament de Cerdanyola i la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Arcadi Oliveres, economista i activista per la justícia i la pau, i Jaume Rodri, escultor -va fer un monòlit en homenatge a Xirinacs que es pot veure al lloc on es va deixar morir, a Ogassa-, escriptor, cineasta i polític català -regidor i diputat per ERC als anys 90- han estat els primers en aportar llum sobre una figura que per a alguns és un referent de la no violència, un Gandhi català, i per altres era un boig il·luminat.

Lluís Maria Xirinacs va intervenir a la Caputxinada de 1966, va ser un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya, va ingressar a la presó dues vegades durant la dictadura franquista -1971 i 1973- i es va fer conegut per la protesta pacífica que va dur a terme durant un any i nou mesos davant la presó Model de Barcelona, on es va estar dret dotze hores cada dia fins que es va aprovar la llei d'amnistia. L'any 2000 va tornar a fer una vaga de fam  en aquest cas a la plaça Sant Jaume i per reclamar la independència dels Països Catalans.  Al 1977 Xirinacs havia estat  el senador més votat de l'Estat, amb més de mig milió de vots, i també va ser candidat al Nobel de la Pau els anys 1975, 1976 i 1977. Va abandonar el sacerdoci l'any 1990. L'any 2004 l'Audiència Nacional el va condemnar a dos anys de presó per haver-se declarat "amic d'ETA i de Batasuna" l'11 de setembre de 2002 al Fossar de les Moreres de Barcelona.  El dia del seu 75è aniversari se n'anà cap al paratge de Can Pegot, al terme municipal d'Ogassa, i es va deixar morir per inanició. L'11 d'agost de 2007 van trobar el seu cadàver en aquest bosc del Ripollès.

Vocació per la pau

Oliveres va ser alumne de Xirinacs als Escolapis del carrer de la Diputació de Barcelona, un centre amb una àmplia nòmina de professors que havien estat catedràtics de la II República i que van impulsar una pedagogia moderna, compromesa i lliure. El president de Justícia i Pau destaca que Xirinacs insuflava anhels de democràcia entre uns alumnes als que explicava que l'aula era una República. Arcadi Oliveres confessa que la vocació per la pau li va estimular Xirinacs, a l'igual que la seva passió per la solidaritat amb el Tercer Món li va insuflar un altre d'aquells professors, Francesc Botey.

Arcadi Oliveres, que destacava el llibre de Lluís Busquets i Grabulosa, Xirinacs i l'estafa de la Transició, com un bon acostament a la figura del pensador i activista,  recordava episodis que van compartir com el de la Marxa per la Llibertat al 1976 per reclamar  l'amnistia, les llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'autonomia o la campanya amb què Xirinacs va arribar al Senat de forma independent als partits polítics. 

Una persona que exactament el que pensa, ho fa

Jaume Rodri, que desvetllava que la família Xirinacs passaven l'estiu a Cerdanyola quan ella era nen, destaca que Xirinacs sempre actuava amb criteri propi. Així, explica que, en les darreres del Franquisme, Xirinacs desobeïa les consignes tradicionals de la lluita antifranquista de mentir a la policia, Xirinacs ho admetia tot, que era antifranquista, que era independentista, "i això els deixava parats".

Rodri indica que Xirinacs era "d'una sola peça, una persona que exactament el que pensa, ho fa", un home que "afrontava sempre les coses en directe" i que tenia diverses capes, la més profunda la mística. Rodri considera que és aquesta capa la que li fa deixar un últim testimoni amb l'Acte de sobirania en que confessa haver viscut sempre esclau en uns Països Catalans ocupats. El seu amic destaca que era un "savi sense arrogància" remarcant que és un dels pensadors més importants del segle XX a Catalunya, "un home que ens ha vertebrat com a país", però tampoc se li ha "de santificar" i destaca que tenia també "certa violència verbal". Rodri indica que, per a Xirinacs, la no violència era "un acte suprem de valentia".

Un dels episodis més polèmics de la trajectòria de Xirinacs és el moment en què es confessa públicament com amic d'ETA. Rodri apunta que tenia "raons poderossíssimes" per fer-ho perquè "realment era així perquè els presos d'ETA li van salvar la vida a la presó de Carabanchel" en un moment en què Xirinacs feina vaga de fam i els responsables penitenciaris "volien fotre-li una injecció i acabar amb tanta comèdia" i els presos van avisar dies abans, cosa que va permetre posar en marxa la candidatura al premi Nobel de la Pau amb ressò internacional. Rodri recorda que Xirinacs va comptar en aquell moment amb moltes possibilitats d'obtenir aquest reconeixement i el govern espanyol de la dictadura "ho va torpedinar".

La projecció del documental Xirinacs, A contra corrent i la xerrada del seu metge i amic personal Joan Parés el 20 d'abril i la realització d'una taula rodona sobre la demòtica, govern del poble plantejat per Xirinacs, amb la participació de la psicòloga Dolors Marín i Núria Roig, de la Fundació Randa - Lluís M Xirinacs, seran les pròximes activitats dins del programa organitzat a Cerdanyola.