Una escultura homenatja Jordi Savall a la seva Igualada natal

Jordi Savall ha estat objecte d’un homenatge a la seva població natal, Igualada, on una escultura ret des d’aquest mes reconeixement a la trajectòria musical universal del veí de Bellaterra. L’escultura, situada a tocar de la Basílica de Santa Maria, mostra el mestre Savall tocant la viola de gamba, instrument del que és el major especialista mundial.

Passejant per Igualada pots seure al costat de Jordi Savall a veure’l tocar. Una escultura de mida natural, elaborada en bronze, que pesa 250 quilos, mostra el bellaterrenc tocant la viola de gamba assegut en un banc. És al carrer del Born, a tocar de la Basílica de Santa Maria. Allà Savall s'ha mostrat emocionat i ha destacat sentir-se "impressiona't al veure'm a mi mateix" reflectit en l'escultura no només en cos sinó també en esperit. Per al músic, l'obra, de la també igualadina Teresa Riba, té la capacitat de transmetre emoció que "és la cosa més maca que pot fer l'ésser humà".

"Fer música és compartir la bellesa i l'amor i ajuda a entendre el món"

El músic recordava durant la inauguració de l'escultura els seus primers contactes amb la música a l'escolania d'Igualada "amb un primer aprenentatge viu que m'ha fet ser el que sóc" i parafrasejava Mark Twain quan deia que hi ha dos moments importants a la vida: el dia del teu naixement i el dia que descobreixen perquè has vingut al món. Per a Savall, aquest dia va ser quan després de 9 anys d'estudiar violoncel, ja a Barcelona, es va "enamorar de la viola de gamba" i va descobrir que hi havia "meravelloses músiques per aquest instrument que ningú no tocava". 

El bellaterrenc apunta que la seva vida ha estat "una història d'amor que continuo" perquè "fer música és compartir la bellesa i l'amor" i serveix també per entendre què passa al món. En aquest sentit, Savall subratlla que la "vida no és només fer concerts, sinó portar la música als llocs on no arriba mai", en referència als seus projectes amb formacions integrades per músics que són refugiats o portant la seva obra a hospitals i presons. 

Vídeo realitzat per l'Ajuntament d'Igualada

Trajectòria amplíssima d'una figura universal

Jordi Savall, nascut a Igualada al 1941, és un dels principals artífexs del fenomen de revalorització de la música històrica. Director, intèrpret, investigador i divulgador musical, el 1970 va començar la seva carrera com a intèrpret de viola de gamba, instrument del qual és considerat per la crítica un dels més grans intèrprets.

El 1974 va fundar el conjunt Hespèrion XX (ara Hespèrion XXI) amb la soprano Montserrat Figueras i altres músics de diversos països. El 1987 va fundar la Capella Reial de Catalunya. L’any 1989 va fundar l'orquestra barroca i clàssica Le Concert des Nations, amb repertoris que van des de l'edat mitjana al segle XIX.

Durant la seva llarga trajectòria, ha dirigit formacions de prestigi com l’Orquestra Simfònica de la Fundació Calouste Gulbenkian, l’Orquestra Camerata de Salzburg, la Wiener Kammerorchester o la Philarmonia Baroque Orchestra de San Francisco.

La seva discografia supera el centenar d'enregistraments en diferents segells, pels quals ha rebut més de cinquanta premis internacionals. Des de 1998 edita els seus discs amb el seu segell propi, Alia Vox.

La seva feina també inclou la música per a pel·lícules, premiada l'any 1992 amb un premi Cèsar de l'Acadèmia Francesa de Cinema per la banda sonora de Tots els matins del món. També va ser nominat al mateix premi el 1998 per la partitura de Marquise.

Entre els principals premis i reconeixements internacionals que ha aconseguit destaquen:

2017: Premi Ciutat de Barcelona.
2015: Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona.
2014: Premio Nacional de Música del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, al qual va renunciar.
2014: Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.
2013: Cavaller de la Legió d'Honor.
2012: Premi musical Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música.
2011: Premi Grammy, pel treball Dinastia Borja.
2010: Praetorius Musikpreis Niedersachsen (Ministeri de Cultura i Ciència de la Baixa Saxònia).
2009: Premi Nacional de Música (Premis Nacionals de Cultura de Catalunya).
2008: Nomenament com a Artista per la Pau - Ambaixador honorari i de bona voluntat de la UNESCO (compartit amb Montserrat Figueras).
2003: Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.
1999: Membre d'Honor de la Konzerthaus de Viena.
1998: Medalla de Oro de las Bellas Artes, pel Ministeri de Cultura d'Espanya.
1991: Cèsar de l'Acadèmia Francesa de Cinema per la banda sonora de Tous les matins du monde, d’Alain Corneau (1991).
1990: Creu de Sant Jordi, “per la seva tasca d'ensenyament i recerca que l'acredita com un dels més brillants, sensibles i reconeguts intèrprets del moviment de revalorització històrica de la música antiga, i en especial de la música catalana”.
1988: Officier de l'Ordre des Arts et Lettres, pel Ministeri de Cultura francès.