Una exposició mostra el contingut de La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat

La mostra, que es pot veure a l’Ateneu fins al dia 24 de desembre, s’emmarca dins de les activitats organitzades per Drets Civils sota el títol “Ciutat i Drets Humans” que també van incloure una taula rodona per aprofundir en el coneixement dels drets recollits a la Carta

L’Ateneu acull l’exposició titulada “La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat”, en el marc dels actes de l’acció de sensibilització “Ciutat i Drets Humans”. L’exposició es pot veure al vestíbul de l’Ateneu fins al 24 de desembre i consta de diferents plafons explicatius del contingut de la Carta Europea i els mecanismes de garantia del seu compliment.

El regidor de Drets Civils, Josep Balcells, obria l’acte inaugural recordant que Cerdanyola va signar l’adhesió a la Carta el 25 de maig de 2000 i treballa des de 2003 en el marc de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans. Balcells va dir que la Carta “és una eina de treball que té com a objectiu implicar la ciutadania en la salvaguarda dels drets civils tant des de la vessant individual com col.lectiva”. El regidor va refermar el compromís de l’Ajuntament “per seguir treballant a partir de la Carta formant als càrrecs polítics i tècnics, al moviment associatiu i a la ciutadania, en el coneixement i desenvolupament de la Carta avaluant els compromisos adaptats com a ciutat signatària de la mateixa”

Per la seva banda, Francesc Roset, director del Gabinet de Drets Humans i del Centre de Dret Internacional Humanitari de la Creu Roja i president en funcions de l’Assemblea local, va assenyalar que la proclamació de la Declaració dels Drets Humans al 1948 va “ser un pas molt important per la humanitat i va salvar moltes vides, però s’ha de reconèixer que encara hi ha moltes violacions dels Drets Humans”. Segons Roset, amb la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, aquests s’apropen a la ciutadania”

Els drets humans: un repte de tothom

Per últim, l’alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, va comentar que l’Ajuntament va signar la Carta de manera consensuada i compartida amb totes les forces politiques que conformen l’Ajuntament, però que aquest és un tema “que no es pot delegar en les institucions, sinó un repte que depén de la ciutadania en el seu conjunt”.

Per a Morral, és tota la ciutadania la que ha de vetllar perquè es compleixin els Drets Humans perquè “són els ciutadans els que hem d’aconseguir un clima de respecte i tolerància perquè els drets que ara gaudim som fruït de la lluita de moltes generacions i és una enorme responsabilitat i hem de procurar incrementar-lo”.

Aprofundint en el coneixement dels drets recollits a la Carta

Un cop finalitzat l’acte d’inauguració es va aprofundir en el coneixement dels drets recollits a la Carta Europea de Salvaguarda de Drets Humans a la Ciutat a través d’una taula rodona que va comptar amb la participació de Gisela Ibáñez, cap del Projecte Ciutats i Drets Humans del Gabinet de Drets Humans de la Creu Roja a Barcelona; Begoña Román, directora de la Càtedra d’Ètica Ethos Ramon Llull i Víctor de Correa-Lugo, autor de “Palestina, entre la trampa del muro y el fracaso del derecho”.

Gisela Ibáñez va realitzar una ponència introductòria explicant què és la Carta, d’on surt, quin és el contingut del text i quins són els mecanismes que com a ciutadans i ciutadanes podem fer servir. Ibáñez va anar desgranat el contingut de la Carta fent esment als drets que ella va considerar “novedosos” davant dels clàssics. Així va parlar de la importància de que la carta inclogui el dret a la participació política, el dret a un urbanisme armoniós i sostenible, el dret a la tranquil.litat a la ciutat, el dret a l’oci o els drets relatius a l’administració local. Per a la ponent, amb la Carta s’apropa al ciutadà els seus drets alhora que s’apropa la justicia a la ciutat mitjançant la potenciació de les figures del mediador i de l’àrbrite.

Buscar una bona vida

Per la seva banda, Begoña Román, va articular el seu discurs al voltant de la cita “una bona vida és una vida dedicada a la recerca d’una vida bona” d’un filòsof nordamericà. Segons Román el filòsof ens volia dir que “tothom ha de tenir uns mínims bàsics fonamentals perquè una vegada garantits pugui buscar la seva opció de vida”.

L’experta en ética va explicar que per parlar de drets humans primer “ens hem de posar d’acord en la seva definició”. Per a ella, aquests són “béns prioritaris, fonamentals, que han de ser universals i sostenibles”. A més, va comentar que els drets humans són el contingut bàsic de la justicia i que “no ens diuen com hem de viure però sí quins són els mínims que totes les persones han de tenir”.

Román va finalitzar la seva intervenció explicant que la salut d’una democràcia va paral.lela al seu teixit associatiu i que els drets humans “són els nostres grans recursos morals”.

Contribuir a la construcció de ciutadania

L’ùltima ponència va parlar dels reptes dels drets humans davant dels conflictes armats i va anar a càrrec de Víctor de Correa-Lugo, autor del llibre “Palestina, entre la trampa del muro y el fracaso del derecho”. De Correa-Lugo va parlar de les violacions dels Drets Humans a diferents zones del món com Palestina, Colòmbia, Bolivia o al Sàhara.
Va destacar, per exemple, les demolicions de les llars de les famílies de joves palestins que han mort en atemptat suïcida, violant d’aquesta manera el dret a la propietat. També va citar la violació del dret a la mobilitat i el dret a la salut d’aquesta comunitat.

Víctor de Correa-Lugo va demanar a la comunitat catalana contribuir a la construcció de ciutadania i això “passa per la reivindicació dels drets humans com a llenguatge d’entendiment entre els pobles.

Després de les conferències es va obrir un torn de preguntes entre el públic assistent.

La regidoria de Drets Civils ha organitzat, conjuntament amb Creu Roja i amb el suport de la Xarxa de Pobles i Ciutats pels Drets Humans de la Diputació de Barcelona aquesta activitat com a part de la commemoració de la Declaració Universal dels Drets Humans i de difusió i d’informació sobre els drets de proximitat recollits a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.