Una exposició a Ca n’Oliver repassa els 875 anys de Valldaura

Valldaura ha estat monestir, palau reial, casa burgesa, masia i laboratori arquitectònic. La història de Valldaura (1150-2025) és una història de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors.

Vicente Guallart i Robert Álvarez han transformat el contingut del seu llibre d’investació, ‘Valldaura. 1150-2025. Una història de monjos, reis, nobles, industrials i investigadors’, en una exposició que es pot visitar fins el proper 21 de desembre al Museu d’Història de Cerdanyola, Ca n’Oliver. 

En ella es fa un repàs al 875 anys d’aquesta finca que roman a Collserola i que pertany al municipi de Cerdanyola. Però no sempre va ser així. El 19 de maig de 1836 es va publicar al Butlletí Oficial de Barcelona l’adhesió de Valldaura a Cerdanyola. Abans, però, hi ha una llarga història que comença l’any 1150.

Valldaura ha tingut 5 tipus de propietaris amb una longitud temporal diversa. Aquesta seqüència de propietaris va de la mà de l’evolució de la història de Catalunya i explica com el govern i la gestió del territori passà d’un grup d’humans a uns altres, tal i com explica Vicente Guallart.

A finals del segle XIII passa a mans dels reis de la corona catalano-aragonesa. El 1336 amb Pere el Cerimoniós el domus de Valldaura esdevé un veritable Palau. I converteix el terreny en un espai de caça. 

Amb Martí l’Humà (1396-1410) el Palau i el bosc de Valldaura viu el seu moment de màxim esplendor. Amb la seva mort Alfons el Magnànim organitza caceres a Valldaura però a partir del 1432 entra en decadència fins a la ruïna total. 

Vicente Guallart explica que els Reis mai li diuen Palau, li diuen domus, casa per caçar. 

El 12 de març de 1517 Joan Pasqual és el nou senyor de Valldaura. Sobre les restes del primer assentament del Císter, Pasqual va construir una casa. El primer noble de Valldaura va ser Jaume Joan de Magarola (1641-1683).

El segle XVIII va ser una època de creixement de l’economia rural a Catalunya. El cens de Floridablanca indica el màxim d’habitants a Valldaura amb 22 persones. 

Valldaura apareix com a entitat independent fins l’any 1790 però el 19 de maig de 1836 es publica al Butlletó Oficial de Barcelona que s’havia d’annexionar a Cerdanyola.

L’11 de setembre de 1840 el financer industrial Antoni Salvadó va comprar Valldaura. El 1853, després d’un intent d’assalt de la casa, Valldaura va quedar abandonat però a partir de 1871 el nebot d’Antoni Salvadó, Ramon Salvadó, va residir al domus. L’industrial finalment va quedar arruïnat i va morir sense descendència.

El 1886 Francesc Guardiola va comprar la finca i van plantar vinyes. Valldaura fins a l’actualitat va romandrà com una masia agrícola. El Mas Cerdà, històricament dins la quadra de Valldaura, es va parcel·lar i es construeix una urbanització i es converteix en nou barri de Cerdanyola.

A principis del segle XX Valldaura va ser un lloc d’excursió i els anys 20 es comença a fer recerca històrica i arqueològica publicant articles i, fins i tot, organitzant excavacions clandestines, sempre amb un objectiu de recuperació de la memòria històrica.

El 1992 els Mossos descobreixen aquestes excavacions clandestines. És aleshores quan s’encomana al Museu d’Història de Cerdanyola que es documentin les restes trobades, tal i com explica la tècnica de Patrimoni de l’Ajuntament de Cerdanyola, Marta Argelaguès, que va ser una de les persones encarregades de l’informe junt amb el fins fa poc director del museu, Joan Francès. 

Argelaguès posa de manifest que Valldaura té una trajectòria històrica llarguíssima que no només parla de persones molt importants com reis i nobles sinó també dels darrers habitants de la casa, un grup d’okupes que es van haver de fer fora. 

I arribem l’any 2010 quan l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya amb el suport inicial del Ministeri de Ciència i Tecnologia adquireix Valldaura. Es restaura i s’amplia la masia construïda per Francesc Guardiola. Aquest va ser el punt d’arrencada de l’estudi sobre la història de Valldaura. Es converteix en un equipament privat on els estudiants i investigadors poden treballar i passa a anomenar-se Valldaura Labs. 

El 2018 es comença una campanya d’excavacions arqueològiques amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona. Des d’aleshores se m’han fet 7. Aquestes excavacions han ajudat a certificar moltes de les teories i estudis històrics que s’havien fet sobre Valldaura.

La regidora d’Arxiu i Museus de l’Ajuntament de Cerdanyola, Pilar Adell, destacava durant la inauguració de l’exposició que aquesta mostra il·lustra una de la part de la història de la ciutat i engresca a tothom a llegir el llibre que porta el mateix títol de Vicente Guallart i Robert Álvarez. 

Adell tenia paraules d’agraïment envers Vicente Guallar per la seva col·laboració com a cofundador de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, que té seu a Valldaura, i codirector de màster i assessor del Valldaura Lab. 

Adell creu que la rehabilitació de Valldaura és una mostra una mostra de com de bé es poden fer aquests treballs i posa de relleu la col·laboració amb tots els particulars i institucions com l’Arxiu Municipal, el GREC, l’historiador Miquel Sánchez i la família Mimó, entre d’altres.

Els 875 anys de la fundació de Valldaura ha estat el motiu de l’organització d’aquesta exposició que es pot visitar al Museu d’Història de Ca n’Oliver fins el 21 de desembre.