Una mateixa emergència, diferents gestions municipals

La gestió pública ha de preservar la seguretat de tota la ciutadania, també del seu personal.

Ara que ja ha passat el temporal de vent del 12 de febrer, que va motivar la resolució de Protecció Civil demanant evitar desplaçaments, prioritzar el teletreball i suspendre determinades activitats, CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central volem analitzar els diferents models de gestió pública local davant aquesta situació.

Als ajuntaments que heu pres mesures preventives per protegir la ciutadania i el vostre personal, gràcies per considerar l’emergència com a real i la normativa vigent com a aplicable. En aquests episodis és imprescindible disposar d’instruccions clares: funcions definides, serveis essencials i mínims establerts, què s’ha d’anul·lar i què s’ha de mantenir, sempre amb mesures de seguretat pactades amb les delegades de prevenció i la representació del personal. Pot semblar la normalitat, i ho hauria de ser, però cal reconèixer-ho. En aquest grup hi situem positivament municipis com Manresa, Sabadell, Terrassa o Navarcles.

Un segon grup de corporacions ha optat per demanar presencialitat al personal resident al municipi i teletreball o absència a qui viu fora, sense una estratègia clara. Aquesta aparent adaptació a la resolució es tradueix en manca de planificació. No és acceptable que, si tot el personal de serveis socials resideix fora, no hi hagi ningú per atendre urgències.

Critiquem amb rotunditat la disposició que suspenia tots els serveis socials bàsics i especialitzats. Qui la va redactar desconeix la feina dels serveis socials municipals i la vocació d’educadores, treballadores socials i personal administratiu. Els serveis socials han d’estar sempre actius i, de fet, haurien d’estar molt millor dotats.

En aquest segon model, quan no hi ha previsió d’actuació en emergències, el personal presencial acaba treballant amb criteris improvisats. Si es produeix un accident, la responsabilitat pot recaure sobre la plantilla, tot i la manca d’organització institucional. El problema no és el personal de base, sinó equips de govern sense capacitat de direcció eficient, fet que perjudica tant treballadors com ciutadania.

Malauradament, encara hi ha un tercer grup: institucions locals que no han fet res o han actuat sense comptar amb la representació sindical. Dirigents que creuen que la normativa no els és aplicable i que una majoria al ple els legitima per actuar sense retre comptes. Quan venen moments adversos, necessitem administracions que protegeixin. Ignorar la realitat genera instruccions inútils i desconfiança cap a institucions que haurien de vetllar pel bé comú, obrint la porta a falses solucions populistes.

Als municipis hi ha d’haver protocols per situacions d’emergència que determinin les responsabilitats i les actuacions a realitzar, tant respecte a la població, com a les persones treballadores. Si no és així, els qui volen desmantellar els serveis públics trobaran el camí aplanat, en perjudici de tota la classe treballadora.

És inadmissible que el 2026 encara hi hagi responsables polítics que actuen com a petits cacics locals, fent el que volen sense donar explicacions.

Al personal i a la ciutadania: organitzeu-vos, actueu amb la prudència que no sempre mostren alguns càrrecs electes, defenseu els vostres drets i reivindiqueu uns serveis públics a l’alçada del que necessitem.

Pedro Javier Pacheco Rios, Secretari general de la FSC de CCOO del Vallès Occidental i la Catalunya Central