Una nadala enviada des de Madrid triga 30 anys en arribar a Cerdanyola

 Aquests dies una família de la nostra ciutat ha estat víctima d’una d’aquelles històries amb regust del Vuelva usted mañana, de Larra. Vaja, una història d'ineficàcia en el servei que si ens l’expliquen provoquen la desconfiança immediata en el nostre Interlocutor.

Així, tot i la immediatessa d’Internet, les nadales trameses per correu són avui en dia del tot habituals. Qui més, qui menys, en rep un bon grapat a la bústia de casa. És el cas de la família de Amaya – Robles, veïns de la ciutat. Un cop rebuda la carta i amb una primera inspecció del sobre, se n’adonen que el color blanc havia donat pas a un color esgrogueït. Però res, van pensar, obrim-lo i llegim la nadala que du. I aquí arriba la sorpresa, quan descobreixen que el text fa referència a ... 30 anys enrera!.

Ana Belén de Amaya, una de les integrants de la família que ha rebut la carta, explica com van viure la lectura de la nadala i les posteriors reaccions. Qui envià la carta, una tia resident a Madrid, va ser immediatament informada de la recepció de la carta, trenta anys després que l’enviés. Ana Belén comenta que probablement la seva tia no deuria passar uns bons dies perquè no rebé confirmació telefònica de la recepció de la nadala.

Correus no s’ha posat en contacte amb la família per a donar-los explicacions sobre el retard. El periòdic A Fons Vallès publicava fa uns dies la notícia i recollia declaracions del responsable de comunicació de Correus a Catalunya, Vicenç Ibáñez. Aquest explicava que el retard és “extraordinari”, afegint que tot i els retards importants que de vegades es produeixen, 30 anys són una tardança “excepcional”. Ibañez invita la família perquè connecti amb l’Oficina local de Correus i esbrini que ha passat.

Ana Belén confirma a Cerdanyola Ràdio que de moment el pas contrari, que Correus es posi en contacte amb ells no s’ha produït. Explica que la família té previst posar-se en contacte amb Correus sense cap voluntat d’aconseguir res però sí d’evidenciar que el servei no va com toca. Ara ha estat el cas d’una nadala però podria haver estat qualsevol altre document més important.

Un cop viscuda aquesta experiència, Ana Belén explica que mai ha confiat del tot en Correus i assumeix que "és l’únic que hi ha" si no vols pagar les quantitats que et demanen les companyies privades de transport.