Una novel·la com excusa per denunciar el drama de les persones migrades i refugiades

Miguel Pajares, escriptor i assagista especialitzat en el món de la immigració. és el president de la Comissió catalàna d'ajuda al refugiat i ahir presentava a Cerdanyola el seu últim llibre, Aguas de venganza, en el que va ser no tant la presentació d'una novel•la com una taula rodona sobre la situació de les persones migrants i refugiades amb testimonis en primera persona del drama, com és el cas de Mamadou, supervivent d'un naufragi en pastera, de tortures, d'explotacions....

La novel•la Aguas de venganza la protagonitza l’inspector Samuel Montcada que haurà d’investigar què ha passat a la frontera sud per tal de resoldre uns casos de Barcelona. Pel camí, haurà d’investigar i obtenir informació de les actuacions de la Guàrdia Civil i els policies i militars marroquins.

El seu autor destacava ahir en el marc del programa de la Tardor Solidària que el territori de frontera s'ha convertit en un territori criminal. Miguel Pajares denuncia que les anomenades devolucions en calent protagonitzades per la Guàrdia Civil a Ceuta i Melilla són il•legals, però subratlla que al voltant de les tanques s'han produït morts, per bala, i mai cap d'elles ha arribat a judici.

L'autor denuncia les penalitats a les que s'han d'enfrontar les persones migrades que van des de la mort en pasteres a tortures policials o patir l'explotació de les màfies. A més, Pajares apunta que quan aquestes persones arriben a les portes d'Europa ja no tenen rutes de tornada al seu país d'origen: "és Europa o la mort".

Miguel Pajares també va denunciar l'actuació d'Europa en relació als refugiats de Síria. El president de la Comissió catalana d'ajuda al refugiat destaca que la crisi dels refugiats oberta arran de l'esclat de la guerra a Síria és en realitat una crisi de valors. Pajares recorda que tots els siris haurien de poder entrar a Europa sense problemes perquè així ho recull la Convenció de Ginebra, però els països europeus, inclosa Espanya, han decidit no donar visats. Per a l'escriptor, el que viu Europa no és una crisi de refugiats, sinó una crisi de valors i recorda que qualsevol dels països de l'entorn de Síria acull en aquests moments més refugiats que tots els estats de la Unió Europea junts.

L'acte, organitzat per Vespres literaris, comptava amb el testimoni de persones procedents de l'Àfrica subsaharaiana i de Síria. 

Mamadou Coulibaly

Mamadou és un jove de Cerdanyola. Viu a la nostra ciutat amb la seva núvia i, com diu ell mateix, treballa ara a la més gran oficina del país: la de l'atur. Mamadou Coulibaly va sortir del seu país d'origen, el Mali, l'any 2.000. Al 2004 entrava a Espanya. Ho feia per Ceuta. Quasi quatre anys. Enfrontant-se a les màfies, a policies que apallissen, a la mar, al naufragi, a la mort... Mamadou va intentar arribar a Europa en pastera i van morir 39 dels 42 passatgers de l'embarcació i va veure com llençaven un nadó mort d'un vehicle en què viatjaven migrants clandestins. Finalment el jove va poder entrar a Europa per Ceuta i ara viu a la nostra ciutat preguntant-se perquè tenim estrès quan al seu país el que hi ha és fam.

Les seves paraules es combinen amb música en el següent reportatge de Cerdanyola Ràdio:

Maisa

Maisa, d'origen siri, posa l'accent en la necessitat de preguntar-se perquè la població fuig del seu país, "anar més enllà de la foto" i buscar solucions reals que no es fonamentin en simplificacions.  Maisa recorda que hi ha molts més refugiats a països com el Líban o Túrquia que a la Unió Europea fugint de l'ISIS però també del propi govern sirià, un país on també hi ha campaments de refugiats interns que són bombardejats.

Una altra presència ala taula rodona era la d'Andrea Calderón, jove cerdanyolenca que ha realitzat difernts iniciatives de suport a les persones refugiades a Grècia, ja sigui al desballestat campament d'Idomeni o en col·laboració amb el projecte Micrópolis. Calderón destaca la importància d'ajudar les entitats catalanes que realitzen tasques de suport perquè assegura que fan un treball imprescindible, cosa amb la que es mostra d'acord Miguel Pajares que assegura que si l'opció xenòfoba és més feble a Espanya envers a d'altres països euriopeus és per les tasques de sensibilització i que s'impulsen des de l'àmbit local. Com la Tardor solidària de Cerdanyola.