Una plaça de Francesc Layret plena demana la llibertat dels presos d'entitats sobiranistes i dels consellers cessats

Una plaça de Francesc Layret plena reclamava l'alliberament del vicepresident i consellers cessats i dels presidents de l'ANC i Òmnium Cultural en una concentració realitzada divendres al vespre presidida per una pancarta amb el lema Llibertat presos polítics.

Entitats i partits polítics sobiranistes obrien amb la concentració el calendari de mobilitzacions per reclamar la posada en llibertat del vicepresident cessat del Govern de la Generalitat, Oriol Junqueras i els consellers cessats Jordi Turull, Raül Romeva, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Josep Rull, Carles Mundó i Dolors Bassa, i també dels presidents de l'ANC, Jordi Sánchez, i d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

Des de l'ANC i Òmnium Cultural de Cerdanyola s'afirma que s'ha produït un "cop d'estat clar" contra les institucions catalanes amb crítiques a una Unió Europea "que ho considera un afer intern". Montserrat Puig indicava que a Catalunya "ens han segrestat la llibertat perquè ens volen agenollats, humiliats, suplicants, derrotats, però no ho aconseguiran". La resposta ha de ser, manifesten des de les entitats sobiranistes, alçar-se i sortir al carrer "ferms, tranquils, pacífics, però absolutament tossuts" en la reclamació de la posada en llibertat dels electes.

Àngel Gaston afirmava que la convocatòria d'eleccions del 21 de desembre és il·legal i llençava un missatge a PSC, C's i PP que el poble de Catalunya no deixarà que "l'usurpin les institucions". Des de les entitats sobiranistes s'assegura que a les eleccions del 21-D es ratificarà "de forma massiva i contundent que som un poble lliure i guanyarem la nostra dignitat de forma democràtica.

Gemma Jaumandreu, portaveu del Comitè de Defensa de la República (CDR) de Cerdanyola, insisteix que la situació actual no va d'independència o de sentiments identitaris personals, sinó de "democràcia o feixisme". Jaumandreu indica la constitució dels comitès de defensa, primer del referèndum i ara de la República, són una resposta a la "repressió d'uns feixistes que no han deixat d'estar aquí mai", tot destacant que s'ha pogut veure "que el que deien democràcia, era una enganyifa".

Govern municipal i partits polítics

L'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, qualificava l'estat de "retrògrad i demofòbic que camina fermament cap a l'any 1934" i destacava que la majoria dels regidors del Consistori estan "al servei del poble de Catalunya, de la República catalana que acaba de néixer i de l'únic govern legítim" de la Generalitat que va sorgir de les urnes, com les que l'1 d'octubre "vam defensar amb els nostres propis cossos".

Per la seva part, des dels partits polítics de la ciutat hi havia intervencions reclamant l'alliberament dels presos des d'ERC, CUP, PDeCAT, MES, EUiA i Podem.

Albert Turon, president local d'ERC, afirmava que "guanyarem i ho sabem perquè un moviment com  l'independentista no té marxa enrera", tot assegurant que així ho demostra que "no conec ningú que s'hagi fet enrere i s'hagi tornat unionista". Turon feia un recordatori per a les famílies dels empresonats, molt especialment per a la família de Josep Rull, casat amb una cerdanyolenca i molt vinculat amb la nostra ciutat.

Des de la CUP, Laura Benseny destacava la satisfacció de veure a la plaça de Francesc Layret "un poble unit, alegre i combatiu" i també feia referència a les famílies dels empresonats ja que recordava que el fill d'Oriol Junqueres celebrava el seu aniversari "sense el seu pare".

Xavier Nieto, coordinador d'EUiA, subratllava que la judicialització de la política "no té cabuda a la democràcia" i que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució és "l'excusa dels reaccionaris per aplicar més retallades, en aquest cas contra la sobirania".

Jordi Mena, de MES, destacava que la justícia social i la sobirania van de la ma i feia una clucada d'ull als temps de l'Assemblea de Catalunya amb el crit "Llibertat, Amnistia i República cada dia".

El portaveu municipal del PDeCAT, Josep Grau, qualificava l'estat espanyol "d'autista i autoritari que considera el cas català com un `problema d'ordre públic" i manifestava que s'ha empresonat a persones "per complir amb un mandat democràtic i pacífic". Per a Grau, l'estat espanyol va suposar una "amnistia del Franqusime" i assegura que "ens volen callats i generant riquesa per al seu benestar i ens troben units" en la defensa de l'autodeterminació.

Per últim, Cecilia Collado mostrava el rebuig a la repressió que viu el poble de Catalunya en nom del Cercle Podem de Cerdanyola perquè sempre estaran en les mobilitzacions per la "democràcia i els drets fonamentals".

La concentració es tancava amb els assistents cantant primer L'estaca, de Lluís Llach, i Els segadors i amb una crida a participar en les mobilitzacions que es realitzaran durant tota aquesta setmana.