Una recerca de la UAB apunta que els vasos sanguinis estan també afectats en la malaltia d’Alzheimer

Investigadors de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) han demostrat per primera vegada que l’ansietat i els problemes vasculars presenten una relació estreta en la malaltia d’Alzheimer, que afecta especialment el sexe femení.

L’estudi, realitzat en ratolins i publicat al Journal of Alzheimer’s Disease, aporta noves dades en una línia de recerca emergent entorn a aquesta patologia, que amplia el focus d’investigació actual en neurociències per a explorar més enllà del cervell, posant atenció al sistema cardiovascular.

El treball, dirigit per Lydia Giménez-Llort, directora de la Unitat de Psicologia Mèdica, del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, proporciona la primera evidència que els ratolins d’avançada edat i amb la malaltia d’Alzheimer presenten alteracions substancials en els vasos sanguinis petits, que són molt importants per nodrir als diferents òrgans i teixits i per regular la pressió sanguínia.

Francesc Jiménez-Altayó, investigador del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Terapèutica i primer signant de l’article, manifesta que “la insuficiència cardiovascular pot alterar la distribució del flux sanguini als diferents òrgans i teixits, inclòs el cervell, la qual cosa pot agreujar la patologia” relacionada amb l’alzheimer.  

El doctor Jiménez-Alatayó indica que l’estudi demostra que  el sexe dels ratolins és un factor determinant. Així, “les femelles varen mostrar alteracions vasculars més pronunciades que els mascles, el que suggereix que les dones d’avançada edat i amb Alzheimer podrien patir major disfunció cardiovascular”.

Les característiques de les artèries petites s’han estudiat sota diferents condicions fisiològiques. Aprofundint en l’estudi, la investigació ha constatat que aquests canvis vasculars es donen tant a nivell de l’estructura com de la funció vascular, el que suggeriria una distribució anòmala del flux sanguini perifèric.

Relació entre paràmetres vasculars i patrons de conducta ansiosa

Els investigadors han avaluat també el comportament dels animals per determinar el seu nivell d’afectació cognitiva i emocional, el què ha permès trobar que existeix una forta relació entre els paràmetres vasculars analitzats –estructura, elasticitat, funció- i diferents patrons de conducta ansiosa en els ratolins amb la malaltia Alzheimer, però també en els que tenen envelliment normal.

La doctora Giménez-Lort fa una crida a la prudència amb els resultats, però apunta que les correlacions de comportament “proposen l'existència de relacions directes o indirectes entre la conducta i la funció d’artèries perifèriques”. Aquestes interaccions podrien explicar les anomalies del sistema neuro-immuno-endocrí, que regula la funció dels diferents òrgans i teixits.

L’estudi aporta també evidències que indiquen que hi ha una relació clara entre diverses variables que configuren la conducta ansiosa dels animals. La directora del treball considera que “les propietats dels vasos sanguinis perifèrics és una troballa que té implicacions importants més enllà del camp d’estudi de la malaltia d’Alzheimer”