Una sentència fa retornar la guarda de dos fills que viuen a Mèxic al seu pare a Cerdanyola

La Secció 18 de l'Audiència Provincial de Barcelona obliga una mare, resident actualment a Mèxic, a retornar la guarda dels dos fills al seu pare, a qui una sentència prèvia havia atorgat la custòdia dels menors. La mare havia impedit el retorn dels seus fills al domicili familiar, situat a Cerdanyola, en finalitzar el període de vacances escolars d'estiu de l'any 2014 i des de llavors, els fills de la parella han viscut a Mèxic amb la seva mare.

La sentència de l'Audiència de Barcelona obliga la mare, de nom Nuria i ciutadana mexicana, a retornar després de gairebé cinc anys la guarda dels seus fills al pare dels menors, Rodolfo, que la tenia assignada per la sentència de divorci. Durant aquests anys, els fills de la parella van residir a Mèxic amb la seva mare després que aquesta impedís el retorn dels menors al domicili familiar, situat a Cerdanyola, en finalitzar el període de vacances estivals dels nens.

La sentència de l'Audiència Provincial, oberta a recurs davant el Tribunal Suprem, ratifica plenament la resolució prèvia del Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm.2 de Cerdanyola i acusa la mare de “no preservar el vincle paternofilial”, “no facilitar la comunicació entre els fills i el pare” i d'adoptar una “actitud perjudicial” per als fills “en la mesura que no garanteix el seu benestar i correcte desenvolupament”.

Sentència innovadora

La resolució del Tribunal, amb la magistrada Myriam Sambola com a ponent, es fonamenta en el fet que “d'una sostracció il·lícita no pot derivar un canvi competencial favorable al progenitor sostractor”. Des del Col·lectiu Ronda, despatx d’avocats que ha defensat la postura del pare, es remarca aquest  fonament ja que “habitualment, en els casos de sostracció internacional de menors com aquest, els tribunals espanyols determinen que malgrat l'il·lícit comès, no es retorni la custòdia al progenitor que tenia assignada la guarda per no posar en risc l'arrelament al nou lloc de residència del menor sostret.

L’advocada del pare, Esther Costa, destaca que aquestes situacions poden acabar “premiant la conducta il·lícita” quan l’única prioritat ha de ser “quina decisió pot comportar un major benefici pel desenvolupament psíquic i emocional del menor sense que es puguin avantposar criteris de mera adaptació a l'entorn, que és el que succeeix en la majoria d'ocasions”.

Informes tècnics avalen el retorn a Cerdanyola

La resolució prèvia del Jutjat 2 de Cerdanyola atorgava la màxima consideració als informes tècnics i les valoracions psicològiques practicades per l'Equip d'Assessorament Tècnic Civil en l'Àmbit de Família (EATAF) de la Generalitat que concloïa, un cop analitzada la situació i entrevistats els nens, que “el millor pels menors és que no s'haguessin marxat a residir a Mèxic” i recomanava “retornar a Espanya amb els seus dos progenitors”.

En aquest sentit, els tècnics de la Generalitat valoraven que als menors “la manca de contacte amb el seu pare els estava afectant moltíssim", afegint que “si continuen a Mèxic, existeix un risc elevat de que es desvinculin de la figura paterna”. En canvi, la valoració tècnica indica que els dos fills mostren "capacitat per a integrar-se de forma satisfactòria al nucli patern", destacant que un d'ells, el més gran, ha viscut "la major part de la seva vida en ell". 

No es qüestiona la capacitat de la mare

La sentència fa èmfasi precisamente en aquesta questió i no posa en dubte “capacitat parental de la mare sinó la seva actitud per cooperar amb l'altre progenitor i per garantir un bona vinculació dels seus fills amb el pare”. Així, la resolució del Tribunal indica que està provada la “diversitat de comportaments obstaculitzadors per part de la mare: desinformació al pare, presa unilateral de decisions que afecten els fills i compliment defectuós del règim de visites”, al mateix temps que els informes destaquen en el pare “implicació i bones capacitats per donar als seus fills un entorn educatiu sa i i estable”, cualifiquen de “meditat” el seu projecte parental i aprecien una “ vinculació afectiva sòlida amb els fills i capacitat per preservar la figura materna”.

D'altra banda, la sentència també desestima les peticions de la mare d'una pensió econòmica compensatòria i manté el percentatge pàritario establert per a despeses extraordinàries i de desplaçament.