Una taula rodona serveix per analitzar el paper dels ajuntaments en l'educació pública

Cal planificar, fer previsions i treballar un projecte educatiu de ciutat que sigui compartit per la majoria de partits polítics i societat en general. Aquesta va ser una de les conclusions principals de la taula rodona 'Quin és el paper dels ajuntaments davant de l’educació pública?' que s’organitzava ahir a l’escola Xarau, en el marc de la setmana groga per l’educació pública.

Representants de l’Ampa del Xarau i de la Plataforma d’Ampes de Cerdanyola (PAC), dels partits polítics del PSC, ICV-EUiA i Compromís per Cerdanyola, i dels sindicats Ustec-Stes, CGT i CC.OO, a més de pares i mares, van formar part del debat sobre educació pública i el paper de les administracions locals celebrat ahir al Xarau. 

El secretari de l’Ampa del Xarau, Jordi Orta, obria la xerrada recordant l’obligatorietat de les administracions locals de participar en matèria educativa en aspectes com  l’elaboració de l’oferta educativa en l’àmbit territorial. Orta considera que els ajuntaments han de fer una previsió i planificació a quatre o cinc anys vista, han de tenir un control sobre les matrícules, fer un estudi real de la població i les necessitats i, sobretot, “trobar un acord de ciutat” que els hi permeti tenir una idea global de cap a on s’ha d’anar. Des de l’Ampa consideren que aquesta planificació a Cerdanyola no s’ha fet correctament i així hauria quedat demostrat quan va perillar la continuïtat de l’escola Xarau. 

Per a Carme Barrera, professora i representant d’ICV-EUiA, les competències reals en matèria d’educació als ajuntaments “són molt limitades” i les expectatives són que la situació empitjori. Tot i així, considera que es poden fer coses com és incidir en les preinscripcions i aconseguir una oficina única de matriculacions.

Des del PSC, el secretari d’Acció Política i també professor, Toni Rozas, assegurava que els ajuntaments poden planificar “però la decisió sempre depèn de la Generalitat” i, al final, el paper de les administracions locals es limita al de l’opinió. On sí pot treballar el consistori, afegia Rozas, és en l’elaboració del mapa escolar. 

Dotar de contingut els consells escolars

Des de Compromís per Cerdanyola, l’exregidora Maribel Rodríguez, es mostrava convençuda de que sí hi ha coses a fer; sobretot, “esprémer al màxim les competències que es tenen” i tenir voluntat política. 

Per a Rodríguez és imprescindible una previsió, tenir una oficina única de matriculació que segueixi criteris d’equitat i dotar de contingut i pes el consell municipal escolar. Precisament, aquesta va ser una de les reivindicacions que van fer alguns dels pares i mares presents: que el consell escolar esdevingui un espai de participació real i vinculant. 

Per a Ismael Ávila, d’Ustec-Stes, amb les retallades que s’estan aplicant l’únic que es busca és “el control total de l’escola pública donant més facilitat, eines i fins i tot diners a l’escola concertada”. El que es vol fer, diu Ávila, és una “escola pública low cost”. Pel que fa a l’àmbit local, Ávila parlava “d’incapacitat del Govern de Cerdanyola” amb l’exemple de la gestió del cas del Xarau. 

Des de la CGT, Sergio Escribano explicava que la Llei Educativa de Catalunya (LEC) podria haver estat una oportunitat per donar-li empenta i futur a l’educació pública i així ho van viure des d’alguns sectors de l’esquerra. No obstant això, les primeres bases elaborades ja van demostrar que aquest no era el camí a seguir provocant una primera jornada de vaga que alguns van qualificar de preventiva. El temps, però, va demostrar que aquesta vaga estava més que justificada, segons Escribano, i és per això que considera “cal reaccionar”. 

Finalment, Lluís Romero de CC.OO feia una crida a la unió de totes les escoles, i en concret de totes les direccions dels centres, per aconseguir una visió de conjunt de la problemàtica i una suma d’esforços. També acusava als partits polítics de falta de valentia per reclamar competències, posant damunt la taula la problemàtica i escoltant la reivindicació popular. 

Crida a la mobilització

La taula es va tancar amb la conclusió de que cal fer un estudi tècnic, cal consens polític i una planificació coherent, treballar per un lideratge polític participatiu i defensar l’escola de proximitat i l’oficina única de matriculació. 

També es va fer una crida a la participació en la manifestació unitària del proper diumenge 28 en favor de l’educació pública i en defensa dels serveis públics a Barcelona. A més, van recordar la convocatòria de vaga prevista en el sector per al 9 de maig.