Una taula rodona sobre novel·la gràfica obre el nou cicle del Cafè amb lletres

La novel·la gràfica ha estat la primera protagonista del nou cicle del Cafè amb lletres que s’iniciava ahir al MAC Can Domènech. Una taula rodona amb la participació d’Agustina Guerrero, Marta Puig ‘Lyona’, Jaume Vilarrubí i Joaquim Aubert ‘Kim’ obria aquest cicle que també portarà els següents mesos a Víctor Amela, Rosa Regàs, Care Santos i Rafael Santandreu a Cerdanyola.

Quatre experts van debatre ahir al MAC sobre la novel·la gràfica i van intentar acotar la definició d'aquest gènere. Els protagonistes van coincidir en assenyalar que la novel·la gràfica és un gènere que es pot anomenar de diferents formes des de còmic per adults, quaderns il·lustrats o fins i tot un tebeo car. No obstant això, van indicar que la novel·la gràfica “és una mena d’etiqueta comercial que ha fet fortuna, però encara hi ha molts dubtes perquè hi ha diferents definicions del que és novel·la gràfica”.

Kim Aubert contribuia al debat amb la seva experiència com a dibuixant de còmics i autor de la pàgina Martínez el Facha de la revista El Jueves. Al llarg de la seva carrera ha estat guardonat amb el Premi Nacional del Còmic (2010), el Premi Internacional d’Humor Gat Perich (2007) i el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona (1995). Aubert iniciava fa cinc anys el seu camí per la novel·la gráfica amb El arte de volar, amb guió d’Antonio Altarriba que es va emportar diferents guardons, entre ells el Gran Premi del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, el Premi Nacional de Catalunya i el Premi Nacional d’Espanya. Segons confessa, no s’esperava tan bona acollida ja que es pensava que la novel·la passaria desapercebuda.

Marta Puig ‘Lyona’ és dissenyadora gràfica i realitzadora de videoclips. Va començar a publicar els seus dibuixos al seu blog i Jo mataré monstres per tu és el primer llibre que va il·lustrar al que ha seguit Mis primeros primeros besos. Puig remarca que és “una inflitrada” en el gènere i s’autodefineix com a “dibuixant o il·lustradora”. L’autora, que ve del món del cinema, indica que hi veu un “paral·lelisme entre el cinema i la novel·la gràfica” perquè aquesta darrera "té un llenguatge molt cinematogràfic que és el que trobo més interessant com a lectora”. Tot i que pensa que novel·la gràfica “és una etiqueta que s’ha posat de moda ara per vendre més llibres” també és cert que utilitza un llenguatge diferent.

Agustina Guerrero, dissenyadora gràfica i dibuixant i autora de l’exitós llibre Diario de una volátil, comenta que la història de la volàtil va nèixer sense pensar que l’ensenyaria a ningú perquè “eren coses íntimes”, però va començar a publicar-lo a internet i d’aquí va néixer el llibre. Ara prepara un altre “a temps real” ja que és la història del seu embaràs i “tot i que m’imagino el final, no sé com a acabarà la història”.

Kim Aubert explica que des que va començar en el món del còmic, l’evolució del gènere ha estat molt gran. Aubert confessa que a l’inici de la seva carrera professional es va veure atret pel còmic underground nordamericà i va decidir que era això el que volia fer. Després va començar a treballar en diferents publicacions com Por Favor, Muchas Gracias, Mata Ratos, Barrabás, Vibraciones o El Víbora, moltes de les quals “són testimonis de la cultura popular de la seva època”.

El toc teòric de la vetllada va anar a càrrec de Jaume Vilarrubí, bibliotecari, especialista en còmics i coordinador del grup Còmic, grup de treball sobre historieta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

Els colors

Els autors també van parlar dels colors ja que cadascú d’ells té una preferència diferent. Així, Marta Puig indica que ella tenia clar des del principi que en el seu darrer llibre utilitzaria “només el blanc i negre i el turquesa i rosa”. En canvi, Agustina Guerrero assenyala que per al seu diari íntim volia només blanc i negre perquè vol que el color “aporti quelcom si no, no té sentit”. A més, destaca “hi ha colors que no et pertanyen”.

Per a Kim, que té formació en Belles Arts i va començar pintant olis, “el color és molt important, però et dóna feina doble”. Per sort, afegeix, els meus dibuixos “són en blanc i negre”.

Un altre dels temes de debat va ser l’adaptació de la novel·la il·lustrada al cinema. Tots els participants es mostraven d’acord en què està bé fer pel·lícules basades en una història il·lustrada, tot i que Kim explica la seva relació dolenta amb el setè art ja que cinc vegades ha estat a punt de portar Martínez el Facha a la gran pantalla, però finalment cap dels projectes no han quallat.

La propera sessió del Cafè amb lletres tindrà de protagonista Víctor Amela qui presentarà Amor contra Roma, en aquesta ocasió amb un canvi d’escenari i d’hora. Es farà el 2 d’octubre, al museu i poblat ibèric de ca n’Oliver a les 18,30h.