Una taula rodona tanca els actes del Dia de la Dona 2004

Amb una taula rodona sobre la situació actual de la dona al món laboral es tancaven ahir dijous els actes del Dia de la Dona 2004. A la taula rodona, que es va celebrar a la sala compartida pel Grup de Dones El Safareig i Dones per la Igualtat, hi van participar membres d’aquests dos grups, els sindicats CCOO i UGT, tècniques del Servei Municipal d’Ocupació i la coordinadora del Servei a la Víctima de la Policia Local, Carmen Cabezas. L’acte, que es va fer en un ambient distès, es va programar amb la intenció de que tingui continuïtat ja que “és molt important que ens trobem i puguem plantejar les nostres inquietuds i aprendre les unes de les altres”. Susana López i Victòria Lopera, tècniques del Servei Municipal d’Ocupació, van obrir el debat destacant que tot i que la situació laboral de la dona ha evolucionat positivament en els últims anys, encara es troben amb els mateixos problemes de sempre: precarietat laboral, discriminació salarial i escasa valoració de la seva feina per part de la societat. “Inclús la nomenclatura és discriminatòria, una dona que neteja, és una dona de fer feines, en canvi un home és un operari de la neteja”. Segons López, les dones es troben amb diferents obstacles a l’hora d’accedir al món laboral i de romandre al lloc de feina. “La dona té molt assumit el rol de cuidadora de la família i, per tant, és més fàcil que accedeixi a feines a temps parcial, contractes per temps definit, etc. A més, li costa accedir a una promoció professional perquè la seva dedicació a la familia no li deixa temps per reciclar-se. Per la seva feina diària al Servei Municipal d’Ocupació, Susana López i Victòria Lopera, han vist que les dones menors de 25 anys estan molt formades, però no tenen experiència al món laboral i quan volen accedir a una feina els empresaris pregunten per la seva situació personal (si es pensen casar aviat, tenir fills, etc.). Les dones de més de 40 anys ja tenen els fills més grans, però tenen escasa formació i, a vegades altres càrregues familiars com la cura dels pares. Segons una estadística de la Diputació de Barcelona referida a Cerdanyola, durant el mes de febrer s’han signat 1.060 contractes, dels quals el 51 percent eren de dones d’entre 25 a 40 anys. “És la franja d’edat que té un índex més alt d’ocupació, però tot i així, la majoria treballa al sector serveis i els contractes més utilitzats són els temporals, per circumstàncies de la producció i a temps parcial”. Totes les participants van coincidir en assenyalar que la flexibilitat a la feina no es té en compte per part de les empreses. “Hi ha un desajustament entre les necessitats de l’empresa i les de la dona i, realment, flexibilitzar una jornada de treball no és tan difícil”.També hi va haver coincidència a l’hora de tractar el tema dels patrons imposats per la societat. Segons Carmen Cabezas “és molt convenient trencar amb els patrons antics i construir-ne de nous, intentar aprendre models nous, això només ho podem fer nosaltres, hem de canviar primer nosaltres”. En aquest sentit es va expresar també la responsable del departament de la Dona del sindicat UGT, Rafaela Martín. “Hem de reivindicar el nostre espai com a individus i tenir capacitat de delegar, per tal de no assumir tota la feina nosaltres”. La representant del sindicat CCOO i presidenta del Comité d’empresa d’Aiscondel, Rosa Vilaró, introduia un nou element al debat: la poca implicació de les dones a la situació de les seves empreses. “És important reivindicar des de fora i demanar als empresaris flexibilitat, però també és important reivindicar des de dintre de les empreses, expressar-se a través dels sindicats, per exemple, per canviar les coses”. Mercè Garreta, del Safareig, va dir que la societat, en general, està canviant i que tant els homes com les dones “estem mantenint que les coses estiguin en mans d’uns quants que són els que ho maneguen tot. Hem d’aprofitar que durant el segle XX les dones hem entrat al món del pensament, hem estudiat, hem investigat i hem recuperat la història, i valdria la pena llegir el que estan treballant les dones en els diferents camps del coneixement i així és la única manera de poder canviar les coses”