Una tesi de la UAB referma els lligams de l'amiant amb el càncer pleural

Antonio Agudo ha presentat una tesi a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) sobre els efectes nocius per a la salut de l’amiant on es destaca que aquesta substància utilitzada en l'el·laboració de molts productes i processos industrials “ és la causa de diverses malalties, entre elles el mesotelioma pleural, un tipus de càncer que té lloc en la membrana que forma el recobriment intern de la cavitat toràcica i envolta els pulmons”. La tesi reclama la detecció precoç dels afectats i el reconeixement efectiu dels seus drets legals.

Agudo destaca que al llarg del segle XX hi ha hagut diverses etapes d’exposició a l’amiant. La primera, cap els anys 30, suposava una exposició molt elevada però de pocs treballadors; la segona, des de 1940 i amb un ús industrial ja accelerat, d’increment important de la quantitat de persones afectades; i la tercera, més recent, que provoca una exposició de dosis baixes però molt àmplia i generalitzada que s’estén fora de l’àmbit laboral. Aquesta tercera etapa consisteix en l’exposició a “milions de tones d’amiant que comencen a deteriorar-se amb l’ús i manteniment i a desprendre fibres”.

Aquestes fibres, segons la tesi dirigida per Carlos A. González i Víctor Moreno Aguado, provoquen quatre patologies: fibrosi pulmonar o asbestosi, plques pleurals, cáncer de pulmó i mesotelioma pleural i intestinal –la darrera la menys habitual i l’estudiada principalment a la tesi d’Agudo. La investigació d’Agudo es basa principalment en estudis de casos i controls des de 1993 a 1996 a Espanya, Itàlia i Suïssa, i en el cas espanyol les províncies de Barcelona i Cadis on els treballadors que havien tingut una exposició segura a l’amiant tenien 13 vegades més risc de desenvolupar mesotelioma pleural –especialment en diversos oficis entre els que estava el treball amb la indústria del fibrociment, com la fabricació de plaques d’Uralita. Entre les persones sense antecedents d’exposició laboral, tenien 12 vegades més risc de desenvolupar aquesta malaltia pleural les que tenien una indústria relacionada amb l’amiant a menys de dos quilòmetres del seu lloc de residència. Per tant la tesi conclou que un 62 percent dels casos de mesotelioma pleural són “deguts a exposició laboral a l’amiant” i que també pot induir l’aparició de mesoteliomes l’exposició ambiental i domèstica en un 26 percent dels casos detectats.

Agudo considera que el llarg temps d’invisibilitat i la quantitat d’amiant present en edificis o productes fa que s’hagi de considerar el mesotelioma un problema de salut per als pròxims 20 anys.

Davant d’aquesta situació, la tesi d’Agudo, segons indica el web d’investigació de la Universitat Autónoma UAB-Divulga, reclama que es millorin els mètodes de detecció precoç de les malalties relacionades amb l’amiant, que els programes de vigilància  d’exposats serveixin de base per al reconeixement “efectiu” dels drets legals dels afectats i que es consideri l’avaluació dels riscos potencials de productes utilitzats com a substituts de l’amiant.