Una vida contra l'egoisme

Una part dels guanys de la pròxima edició del llibre d'Assumpta Montellà sobre la Maternitat d'Elna es destinarà a l'Associació Coordinadora d'Ajuda Unida (ACAU), una entitat de Cerdanyola que fa tasques de solidaritat amb els més desprotegits econòmicament de la nostra societat i també a l'àmbit internacional, amb una actuació especialment destacada a Burkina Fasso.

La pròpia Assumpta Montellà ho anunciava en el decurs d'una conferència sobre la figura d'Elisabeth Eidenbenz, la seva tasca solidària a la Maternitat d'Elna i el patiment de l'exili després de la Guerra Civil que formava part de la Primavera Solidària organitzada per l'Ajuntament i diverses entitats del món de la cooperació de la nostra ciutat.

ACAU és una entitat nascuda l’any 1997 que treballa en diversos projectes a Catalunya, Romania i Burkina Faso, amb especial atenció a la infància i l’adolescència. ACAU va començar treballant a La Mina i arran d’una estada de dos anys i mig de Mercè Burgués, infermera de professió i guanyadora del V Premi Josep Rosell, a Burkina Faso, va començar a treballar al país africà en temes de salut i educació.

Des de l’any 2000 ACAU està duent a terme un programa d’ajut al desenvolupament a Burkina Faso, que ha donat com a fruits tres centres per a orfes que permeten alimentar i escolaritzar més de 500 nens i nenes; la construcció de quatre pous d’aigua; dos centres de salut i un centre per a infants discapacitats.

Montellà destacava la tasca solidària d'Acau i la posava en un context d'exemples de persones iactuacions com les d'Eidenbenz, però també moltes persones desconegudes. La historiadora afirma que el seu objectiu sempre ha estat recuperar la memòria de les persones més anònimes i desvalgudes i per això va escriure sobre la maternitat d'Elna i la tasca d'Eidenbenz que va aconseguir que 597 infants nasquessin en condicions dignes a la Maternitat d'Elna, a la Catalunya Nord.

Montellà destaca que per això també parla de l'exili, un cop perduda la guerra, perquè després de parlar amb molts exiliats va comprendre l'estigma que pateixen ja que "no són d'enlloc i només tornen quan moren". La historiadora explica que els casos reals de la gent que van marxar amb el poc que els quedava camí de França i pel matí ho anaven perdent en un exili que començava amb un hivern fred i plujós. Montellà afirma que parlar amb persones que es van exiliar t'ensenya que la guerra és molt destructiva, però l'exili encara més "perquè et treu el que no t'ha tret la guerra: la família, els amics, el poble, el país". Testimonis que li deien que l'exili "és un sentiment de que ho has perdut tot" com les maletes que camí de França s'anaven buidant com la vida dels exiliats.

Persones que li van explicar la realitat dels camps de refugiats de les platges franceses al que van arribar després de dies en què França va mantenir la frontera tancada mentre l'aviació franquista metrallava els exiliats que anaven a peu per la carretera. Camps com el d'Argelers, envoltats de filferros, amb polls, rates, aigua salada per veure, el cel com únic sostre un fred terrible i la sorra que "servia de llençol i de mortalla" en un camp on "les dones i la criatures es van endur la pitjor part". Els exiliats, però, afirmen que quan els van treure tot es van adonar que encara els quedava "la dignitat".

Dones embarassades i nadons en un camp que va arribar a tenir una mortalitat infantil del 97% i al que va arribar la senyora Isabel, una infermera de la que parlaven moltes de les dones supervivents. Era Elisabeth Eidenbenz que a la Maternitat de la localitat d'Elna va salvar 597 infants en anys de guerra i de postguerra.

Montellà va localitzar Eidenbenz a Viena amb 92 anys. I va escriure la seva història . Primer a la revista Sàpiens en un article on publicava el nom dels 597 infants nascuts a Elna, una autèntica llista de Schindler catalana. I després van venir els homenatges institucionals, les exposicions i un llibre sobre la Maternitat. Una història que els lectors es van fer seus i que ha provocat que en aquests moments hi hagi 229 nenes catalanes que duen el nom d'Elna i moltes places i carrers de pobles d'arreu del país s'hagin batejat amb el nom d'aquesta localitat.

Per a Assumpta Montellà, la vida i la història d'Elisabet Eidenbenz demostra que podem esperar més del gènere humà. La historiadora explica que Eidenbenz deia que la solidaritat "neix per combatre l'egoisme de la supervivència" perquè el que es realment solidari és el que en un naufragi s'agafa amb una ma amb un tauló i amb l'altra ajuda als demés.

Montellà remarca la importància d'explicar aquesta història als més joves perquè cal educar-los en valors com els de la solidaritat i la importància dels ideals.