Una xerrada repassa les novetats de la llei d'estrangeria

El Servei d’Immigració de l’Ajuntament, a través del Servei d'Informació i Assessorament Jurídic (SIAJ), organitzava dimecres una xerrada al voltant de la nova llei d’estrangeria, i en la que hi va participar el seu assessor, Felipe Peraud, que va explicar als assistents les novetats de la llei i les seves conseqüències.

La xerrada va abordar, en primer terme, les autoritzacions de retorn, un tema tan actual per aquestes dates, ja que s’apropen les festes de Nadal, i un dels canvis a destacar és que en l’actualitat es pot demanar l’autorització de retorn abans i després de la caducitat del permís de residència, no com abans, on només es podia sol.licitar quan la targeta estava caducada.

Pel que fa a l’estada per estudis, la llei fixa de manera taxativa quins són els mitjans econòmics necessaris per poder prorrogar una estada per estudis i que es fixen en el 100% de l’Iprem (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) mensual, és a dir, 532 euros mensuals.

En cas d’anar sumant familiars, s’haurà de comptar un 75% més de l’Iprem per al primer familiar, i un 50% més per als seguents familiars. Aquest permís es podrà sol.licitar 60 dies abans o 90 dies posteriors a la caducitat del permís d’estada per estudis.

Pel que fa al permís de residència temporal, la persona que vulgui aconseguir-ho haurà de demostrar que disposa de 2.130 euros mensuals i aquest permís serà només per residir, mai per treballar.

En referència al reagrupament familiar, la llei actual endureix notablement els requisits per aconseguir-ho. Així  doncs, per al primer reagrupat la llei li demana al sol.licitant un salari mensual de 798 euros, és a dir, una quantitat anual d’11.182 euros declarats. Si són més, s’haurà d’afegir el 50% de l’Iprem per cada membre que es vulgui reagrupar.

Val a dir que les autoritzacions no seran concedides si el reagrupant no demostra una perspectiva de manteniment d’aquest grup familiar, aspecte aquest que abans no estava definit a la llei.

Arrelament

Pel que fa a l’arrelament, a Espanya està contemplat a la llei com a una residència temporal per circumstàncies excepcionals i n’hi ha de tres tipus: laboral, social i familiar.

En el cas del laboral, els requisits són bàsics: justificar dos anys a Espanya de preferència en l’empadronament i demostrar l’existència de relacions laborals, amb un o més ocupadors,  iguals o superiors a sis mesos (antigament era d’un any).

En el social, es manté el requisit dels tres anys de residència i l’informe d’inserció social l’haurà de trametre la Generalitat de Catalunya. Però aquells que tinguin vincles familiars, com ara cònjuge, fills, ascendents i parella de fet amb residència legal, no tenen l’obligació de sol.licitar l’esmentat informe.

Tammateix, la persona haurà de presentar un contracte de treball, no inferior a un any. Els contractes podran ser concatenats, els quals només podran ser del règim agrari. Aquests tindran una durada de 6 mesos cadascún, és a dir, dos contractes que sumaran l’any demanat, però a jornada completa.

En el cas concret del servei domèstic, el sol.licitant pot acompanyar dos contractes, els quals hauran de sumar més de 30 hores setmanals, però hauran de tenir una durada d’un any cadascún d’aquests contractes.

L’arrelament familiar manté que els fills de pare o mare que han obtingut la nacionalitat per la via anomenada Memòria Històrica, obtindran sense tramitació un permís de residència i treball d’una durada d’un any.

En el cas de pare o mare de menors de nacionalitat espanyola, sempre que el progenitor convisqui amb el menor i el tingui al seu càrrec, o estigui al dia de les seves obligacions paterno-filials, en el cas de divorci, també podran sol.licitar l’arrelament familiar.

Finalment, pel que fa al permís de residència temporal de treball per a dones estrangeres, víctimes de violència de gènere, aquestes obtindran un permís de residència i treball per cinc anys.

Un cop finalitzada l’exposició, els assistents van poder realitzar tot tipus de preguntes a l’assessor municipal.