Una xerrada sobre el càncer de mama acomiada el seu dia internacional

Ahir vespre es va portar a terme el darrer acte del Dia Internacional contra el Càncer de Mama, a la Fundació Rovira de la nostra població, consistent en una xerrada sobre el càncer de mama i protagonitzat pel doctor Luís Fernández, metge adjunt del Servei d’Oncologia Mèdica del Parc Taulí de Sabadell.

Per començar  Luís Fernández va expressar en veu alta el que moltes dones es pregunten quan se'ls detecta la malaltia. Perquè jo? I en aquest sentit, va dir que no hi ha un tipus de dona especial que patirà aquesta malaltia. La realitat és que encara avui en dia no se sap el perquè unes dones la pateixen i d’altres no.

El que sí se sap del cert és que hi ha tot un seguit de factors que es poden considerar factors de risc. A saber, l’edat, perquè el càncer és un malaltia degenerativa associada a l’envelliment; els antecedents familiars, ja que hi ha una clara relació amb l’historial clínic de la família; factors hormonals relacionats amb la regla i la menopausa; alteracions genètiques i la dieta i l’estil de vida, doncs l’obesitat va relacionada amb aquesta malaltia.

Un altre factor de risc, en certa manera relacionat amb la vida moderna són els antecedents de reproducció i menstruació, ja que les dones que tenen pocs fills o un embaràs tardà, tenen més exposició als estrògens.

Una malaltia de la dona menopàusica

Aquesta és una malaltia majoritàriament de la dona menopàusica. Només el 30% poden ser per sota dels 50 anys i la probabilitat de patir-la és major a mesura que la persona envelleix.
Segons Fernández, cada vegada es veurà més gent amb càncer, i no només perquè l’esperança de vida sigui més gran, sinó pels diferents programes poblacionals que detecten la malaltia i als quals la gent s'implicada cada vegada més.

Però, a la vegada que augmenta el nombre de casos, també es millora pel que fa a la mortalitat, ja que en els darrers anys s’està disminuint progressivament. I això és així, d’una banda, per la detecció precoç i, de l’altra, per la millora en els tractaments que es porten a terme.

Un cop detectada la malaltia, hi ha dos objectius prioritaris. Fer la millor diagnosi per dissenyar els tractaments a seguir i aconseguir tota la informació possible.

Un aspecte molt important per a Fernández és la implicació de la pacient a l’hora d’opinar sobre el tractament a seguir. Ella opinarà i el metge no anirà mai contra aquesta decisió, sinó tot el contrari, estarà allà per ajudar.

Un cop fets tots els tractaments possibles, Fernández destaca que per part de la malalta es poden fer coses per prevenir possibles recaigudes, com ara l’exercici físic. I per això es recomana caminar, a un pas ràpid i durant uns 30-45 minuts al dia.

Fernàndez també va voler destacar que darrera de tot aquest treball hi ha un grup de persones com ara: radiòlegs, patòlegs, cirurgians, radioterapeutes, oncòlegs, metges i infermers que fan possible superar aquest tràngol personal.