Unadikum parla del dolor dels palestins als alumnes de 3er d'ESO de l'Institut Banús

L’Institut Banús ha convidat a la xerrada inaugural del curs 2014 / 2015 a Manuel Pineda i Sara Vilà, que van poder conversar amb alumnes de 3er d’ESO. Manuel Pineda és un dels fundadors d’Unadikum, associació de solidaritat internacional que treballa sobre el territori a Palestina. Sara Vilà és diputada d’ICV per Lleida i membre de la Comissió d’Acció Exterior del Parlament i també ha passat una temporada a la Franja de Gaza per conèixer de prop el conflicte.

Manuel Pineda va arribar a Gaza el 2011 i la descriu com un camp de concentració des de que es va implantar el bloqueig l’any 2006, arrel del triomf electoral de Hamás, organització amb la qual Pineda es mostra molt crític. Al juny de 2014, després d’anys d’enfrontaments armats, Hamás i Al Fatah van crear un govern d’unitat palestí, i com a resposta, diu Pineda, "Israel va començar amb els preparatius bèl·lics que culminarien amb l’ofensiva de l’estiu passat". L’excusa per iniciar l’atac, explica Pineda, "va ser l’assassinat de tres colons israelians, un assumpte obscur que va propiciar una escalada d’amenaces i agressions per part dels colons, que van segrestar i assassinar a un noi palestí. El llançament de coets des de Gaza va tenir la resposta militar ja coneguda".

Manuel Pineda es va quedar a Gaza durant l’atac d’Israel i va participar en l’evacuació d’un hospital sota les bombes, "davant la inhibició de Creu Roja". Els moments més durs els va viure després dels bombardeigs, traient dels edificis ensorrats els cossos sense vida de nens i nenes de curta edat. Pineda explica que "moltes famílies palestines, cansades de fugir, van decidir quedar-se a casa i tancar-se en la mateixa habitació per salvar-se o morir juntes. Era la forma d’evitar més orfes als carrers i més mares embogides per la mort dels fills".

Manuel Pineda explica també que "els bombardeigs van generar més de 500 mils desplaçats, dels quals uns 300 mil es van refugiar en els col·legis de l’ONU, amb capacitat per a 50 mil persones. Els col·legis de l’ONU van ser bombardejats, matant sobretot dones i nens. Els refugiats a l’entorn dels hospitals no van tenir més sort, ja que l’aviació de guerra israeliana va bombardejar 12 hospitals i 7 clíniques". Pineda és molt crític amb els governs estatal i autonòmics i de la UE pels seus tractes comercials amb Israel, incloent-hi comerç d’armes provades en combat, i els acusa de "ser còmplices de terrorisme i crims de guerra contra població civil desprotegida".

Sara Vilà va relatar la seva experiència com a diputada, quan es va intentar dur la veu del poble palestí a les institucions i denunciar la situació que pateixen. Lamentablement, recorda Vilà, "el vot conjunt de CiU i PP va imposar la primacia dels contractes comercials i dels valors econòmics per damunt de les consideracions morals". Com a membre de la Comissió d’Acció Exterior, Sara Vilà va estar a la Franja de Gaza fent d’escut humà entre els camperols palestins i els militars hebreus.

Davant les preguntes dels alumnes sobre què es pot fer per ajudar a acabar amb la situació que viuen els palestins, Manuel Pineda i Sara Vilà van parlar de dur a terme un boicot comercial a Israel, tal com es va fer amb la Sud-àfrica de l‘apartheid, ressaltant la importància de campanyes com No més complicitat amb Israel.