Unes 300 famílies es poden veure afectades per execucions hipotecàries els propers mesos
9 de febrer de 2012 a les 0:00Unes 300 famílies pel cap baix, segons la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), poden veure’s afectades a Cerdanyola durant els propers mesos per execucions hipotecàries i desnonaments, perdent el seu dret a l’habitatge.
Juan Bautista Vicente, Eduard Torres i Martí Marco són tres casos més que representen l’angoixa i la impotència que suposa restar a l’espera d’un avís per fer-los fora de casa després de molts anys de treball i pagar impostos.Els afectats i afectades per la hipoteca no demanen diners a ningú, tan sols una feina per poder pagar un habitatge digne i el recolzament de l’administració més propera en uns moments difícils.
L’Eduard Torres, dos anys a l’atur, un fill de 13 anys i una dona malalta per una afecció limfàtica, ha aconseguit que el banc li condoni el deute i no li subhasti el pis a canvi de vendre'l. El problema és ara com poder llogar un pis amb uns ingressos de 426 euros al mes. En Martí Marco, 59 anys, més de 40 treballant com autònom, va haver de tancar el seu negoci de restauració al 2009. Ara només percep els 426 euros mensuals d’ajut. Viu amb la seva dona i tres fills de 33, 27 i 21 anys, tots tres a l’atur. El mes de juliol passat els hi van subhastar el pis, el que genera una situació insostenible. Juan Bautista Vicente, 2 anys i mig a l’atur, amb dona i dos fills de 12 i 15 anys, està a l’espera de rebre l’ordre de desnonament, el que li genera un permanent estat d’ansietat. L’únic que demana es poder trobar una feina que li permeti pagar un pis.
L’Eduard, el Martí i el Juan Bautista manifesten la mateixa impotència davant una situació que mai haguessin imaginat, en la que es senten menystinguts. Els tres demanen que "la moció aprovada per unanimitat al Ple declarant Cerdanyola municipi lliure de desnonaments sigui alguna cosa més que una declaració i es tradueixi en fets, com una oficina per atendre els afectats per un desnonament amb una oferta d’habitatge social, com les existents a Terrassa i Mollet, i sobre tot que l’Ajuntament actuï d’interlocutor amb força davant jutjats i entitats bancàries, perquè nosaltres ja hem perdut totes les forces per fer-ho".
Tots tres també coincideixen en la impossibilitat de mantenir un diàleg amb les entitats bancàries, a qui es demana una moratòria, la dació en pagament o una rebaixa temporal de les quotes "i només acaben oferint la venda del pis per condonar el deute". El problema arriba quan el pis no es ven per la situació del mercat i acaba sortint a subhasta, "produint-se moltes vegades situacions surrealistes, com haver de rebre visites de persones interessades en l’adquisició de l’habitatge a baix preu".
L’Eduard, el Martí i el Juan Bautista formen part de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que es reuneix cada dimecres, entre les 18 i 19.30 hores al Casal Parroquial, on bàsicament es fan tasques d'informació i acompanyament als afectats. Una feina de recolzament mutu molt important. Des de la Plataforma animen a tothom que visqui una situació similar "que no s’ho calli per vergonya, si no que s’ha de denunciar amb el cap ben alt. Cal explicar-ho als veïns, a la gent més propera, fer-ho públic, perquè no hem fet res malament, no som delinqüents".
Els afectats i afectades per la hipoteca recorden que l’habitatge, igual que els serveis socials o el treball, són un dret, i que per tant no estan pidolant res. I també es fan la mateixa pregunta, "per què s’ajuda a les entitats bancàries amb injeccions multimilionàries i no es fa el mateix amb les famílies afectades per la crisi?".