Uralita haurà d'indemnitzar esposes de treballadors per intoxicació al rentar la seva roba de feina

La Sala del Civil del Tribunal Suprem ha reconegut en una sentència el dret a ser indemnitzades amb un total de 210.000 euros a tres dones per haver-se contaminat d’amiant al rentar la roba dels seus marits, treballadors d’Uralita, de les poblacions de Getafe i Valdemoro.

Segons el tribunal, “Uralita hauria d’haver mantingut una diligència extrema en atenció a un risc previsible enfront tercers aliens a la relació laboral, però que manipulaven la roba dels treballadors”.

Les tres dones, esposes de treballadors de les fàbriques de les localitats madrilenyes de Getafe i Valdemoro, rebran en total 210.000 euros, en una decisió que obre la via per a noves reclamacions en la jurisdicció civil de tercers afectats per l’amiant, encara que no fossin empleades d’Uralita.

En la seva sentència, el Suprem accepta el recurs de les empreses afectades contra una resolució prèvia d’instàncies inferiors i assenyala que la jurisdicció competent per conèixer de la demanda formulada per treballadors i successors de treballadors ja morts és el Social.

El Tribunal Suprem ja va dictar el passat mes de juny una sentència en la qual obligava a l’empresa Uralita S.A. a pagar el corresponent recàrrec de les pensions d’invalidesa i viudetat pels treballadors que van emmalaltir amb l’amiant, a l’entendre provat que la companyia va infringir les mesures de seguretat i higiene.

Aquella sentència va generar jurisprudència per als treballadors inclosos en la demanda ara resolta, de manera que el que veritablement fa el Suprem és indicar-los que han d’intentar acollir-se a aquella doctrina, en l’àmbit del Social.

El Suprem manté que Uralita S.A. ha de pagar les indemnitzacions per ser coneixedora del “risc previsible enfront a tercers”.

No obstant això, en la demanda resolta ara estaven inclosos també els casos de tres esposes de treballadors “que reclamen fora de l’àmbit de la relació laboral dels seus marits per la seva exposició a rentar la roba d’aquests”, diu la sentència.

La responsabilitat aquí no és solament la creada per la utilització d’un producte com l’amiant en l’àmbit del treball, sinó en “l’omissió de la diligència extrema que hauria d’haver tingut Uralita S.A. pel risc previsible” i “el perill creat pel material empleat”.

És a dir, assenyala el Tribunal, no es tracta ja d’analitzar si Uralita S.A. va cumplir la normativa laboral en matèria de prevenció de riscos per la manipulació de l’amiant, el que és propi de la jurisdicció social. Es tracta, afegeix el Suprem, de saber si Uralita S.A. va actuar en relació amb tercers “amb la diligència exigible una vegada que, a partir dels anys 40 va tenint major coneixement del risc que suposava l’exposició al pols de l’amiant”. No ho va fer, i per això ha de pagar les indemnitzacions, conclou.