Uralita indemnitzarà 14 veïns amb 3’5 milions, la multa més alta imposada pels tribunals a l'empresa

L'Audiència Provincial de Madrid ha imposat a l'empresa Uralita l'obligació d'indemnitzar amb el pagament de 3,5 milions d'euros les patologies i defuncions d'un grup de 14 veïns de Cerdanyola i Ripollet afectats per la exposició a l'amiant. Es tracta de la major indemnització imposada fins a la data pels tribunals espanyols contra l’empresa.

Els veïns, afectats per un mesotelioma pleural i alguns d’ells morts durant el recorregut judicial d’aquest cas,  es van veure afectats per la inhalació de les fibres d'asbest en el seu àmbit domèstic, tot i no mantenir relació laboral amb l'empresa, bé sigui pel fet de conviure amb familiars que treballaven a la fàbrica i acudien al seu domicili amb la roba de treball impregnada d'amiant o per tenir fixada la residència o lloc de treball en els voltants del centre fabril. Recordem que Uralita va mantenir en funcionament la fàbrica a Cerdanyola entre els anys 1907 i 1997.

La sentència recull el criteri del Tribunal Suprem per certificar que Uralita “no va actuar amb la diligència exigible en emetre sense el control adequat a l'ambient exterior les fibres de amiant de la seva explotació industrial” i això provocava incórrer en “responsabilitat civil de caràcter extracontractual pels danys causats” a Cerdanyola i Ripollet en inhalar els seus habitants les fibres d'amiant “emeses a l'ambient exterior sense el degut control”.

La sentència confirma una resolució prèvia d’un jutjat madrileny de primera instància de l’any 2018 i, segons indica Esther Pérez, advocada del Col·lectiu Ronda que ha portat el cas, solidifica el criteri de la responsabilitat l’empresa per les patologies que deriven de l'exposició ambiental i domèstica a l'amiant expulsat “de forma temerària i incontrolada” a l'exterior.

En aquest sentit, la sentència de l'Audiència Provincial afirma que si les víctimes “no haguessin rentat la roba de treball dels seus familiars contaminades per tal material, si no haguessin habitat a les proximitats de les instal·lacions fabrils de la demandada no haurien contret aquesta malaltia, encara que fumessin, treballaran amb galvanitzats o s'empressin com torners, o almenys no existeix cap prova d'això, ni tan sols que fos concausa”. Així, es considera raonable “atribuir causalitat en la contracció de les malalties o en l'aparició de les plaques pleurals a l'activitat industrial desenvolupada per la demandada a la fàbrica de Cerdanyola amb la fabricació de fibrociment”.

De fet, la sentència indica que no consta a la sala “l’adopció de mesures en matèria de prevenció i de seguretat i higiene” tendents a evitar la inhalació de fibres d’amiant “no ja per part dels seus treballadors, sinó igualment per part d’aquelles persones que sabien podien entrar en contacte” amb aquestes fibres, com les persones que netejaven la roba laboral, que “com a mínim”, fins al 1977 els seus treballadors es portaven a rentar a casa ni disposava a la fàbrica de doble taquilla per separar la roba de treball de la roba de casa.

Zona cero de malalties per inhalar fibres

La resolució de l’Audiència de Madrid indica igualment que s’ha estudiat “científicament” la major exposició de Cerdanyola i Ripollet on hi ha “una major incidència de les malalties” relacionades amb la inhalació de fibres d’amiant. En aquest sentit mentre l'habitual és que aquestes malalties no afectin més de 10 persones per any i milió d'habitants, aquesta xifra s'eleva fins a 95 en el cas de Ripollet i Cerdanyola. Una proporció que, destaquen des del Col·lectiu Ronda,  encara augmenta més si tenim en compte la incidència del càncer de pleura o mesotelioma, malaltia mortal i sense esperança de cura que té com a únic origen conegut l'exposició a l'amiant, que no es dóna més més que entre 1 i 3 casos per milió d' habitants i a la nostra zona arriba als 47 casos per milió.