Vallesos dedica el seu darrer número a les lluites ecologistes a la comarca

La publicació bianual Vallesos ha presentat el seu número 29, centrat en les lluites ecologistes històriques que han salvat espais naturals avui inqüestionables, s’ha presentat al Casal Popular La Flama donant la veu als moviments ecologistes locals.

L’editor de Vallesos, Ramon Vilageliu, obria l’acte dient que “el Vallès és un territori amb un patrimoni molt ric i a l’hora també bastant desballestat, de manera que cal generar referents que ens arrelin i ens catapultin cap al futur”. El director de Vallesos, Vicenç Relats, recordava que les dues comarques vallesanes són un territori poblat per 1.400.000 persones que té la seva identitat, el seu patrimoni i la seva memòria popular. A Vallesos, en els seus 15 anys d’existència, s’ha parlat de temes com les riuades de 1962, el ball de gitanes, el final de la guerra civil o la tradició del tèxtil.

Relats explica que la defensa i difusió del patrimoni inclou la memòria popular, “on es troben les lluites ecologistes que arrenquen a mitjans dels anys 70 després de la mort del dictador i els anys previs d’especulació salvatge als espais naturals”. Unes lluites que van salvat espais naturals avui inqüestionables, com el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Gallecs, la Torre Negra de Sant Cugat o el Turó de Montcada.

Isidre Grau, a qui Relats considera l’escriptor vallesà per excel·lència amb la seva saga de Vinyes de Savall, i a qui la `publicació ha dedicat espai en diverses ocasions, va reivindicar el paper de Vallesos “posant en relació les dues comarques vallesanes, sovint poc entrellaçades, amb poc contacte i molt desconeixement entre les seves poblacions”.

A l’acte es van esmentar algunes de les lluites ecologistes realitzades a Cerdanyola, com les campanyes Salvem Canaletes, No el camp de golf o Cerdanyola sense abocadors, amb un emocionat record a figures com Albert Lázaro o Rosa Guallar i Roger Caballé, recentment traspassades.

Àngel Gastón va parlar com membre de Refem el Direccional i ex president de Via Verda, una entitat nascuda el 1997 per defensar les vies verdes del Vallès contra el creixement desmesurat de la Gran Barcelona amb planificacions del territori sotmeses el ciment, fins a la seva dissolució el 2015. Tot seguit es constituiria Refem el Direccional, "una organització ecologista amb un important vessant tècnic que busca oferir una alternativa al planejament existent, participant en les meses tècniques del Consorci i aconseguint introduir algunes rectificacions, com la reducció del vial que anava per sobre del projecte de túnel ferroviari d’Horta".

Refem el Direccional denuncia la construcció d’habitatge a una zona amb 16 abocadors, lixiviats i emanacions tòxiques que poden generar greus problemes de salut pública. Gastón també alerta sobre la instal·lació de diversos centres de dades, amb l’enorme despesa energètica que comporten. Un dels centres, per exemple, "gastarà tanta energia com 17.000 llars de Cerdanyola", apunta Gastón.

L’activista medi ambiental Joan Carles Sallas va parlar sobre la feina desenvolupada des de l’Associació per la Defensa i Estudi de la Naura (ADENC), associació ecologista i naturalista, creada l’any 1982. Sallas explicava com l’ADENC va néixer en l’àmbit local sabadellenc i va començar a créixer i consolidar-se arrel de la campanya contra el Quart Cinturó, “fent un relat més global de la plana del Vallès, amb una part nord poc urbanitzada d’una gran riquesa natural que calia preservar”. En l’actualitat, ADENC dona suport tècnic a entitats més petites, “actuant a tot el territori vallesà, assumint costes judicials i havent participat en la majoria de lluites que apareixen el número 29 de Vallesos”.

Els ponents van coincidir en remarcar que “es perden moltes batalles, però altres es consoliden i totes construeixen un patrimoni que genera corresponsabilitat en la ciutadania i ajuda a definir el territori que volem”.