Verdaguer, 'L'emigrant' i la curiosa relació amb el Parc Cordelles

El llibre Tot el que sempre has volgut saber sobre Catalunya... i ningú no t´ha explicat mai, obra de l’enigmàtica Família Fernàndez -Empúries:2004-ha acpnseguit relacionar la figura de mossèn Cinto Verdaguer, autor del poema L’emigrant, amb el parc Cordelles. El llibre resol la vinculació entre el poeta, una de les seves obres més importants i un lloc ben singular de la ciutat a traves d'una versió peculiar i "cerdanyolenca" dels seus versos a càrrec d'Eduard Baqué.

Tot el que sempre has volgut saber sobre Catalunya... i ningú no t´ha explicat mai, dedicat a recollir tota mena d’informació sobre el país adreçada a curiosos de mena, introdueix, sota l’epígraf d’Emigrants, una entrada en el qual s’explica que el juliol de 1930 s'inaugurava a la nostra ciutat el "Cordelles Club"; un original invent dels germans Alfonso per atreure possibles compradors de les parcel·les que constituïen una de les primeres urbanitzacions de Catalunya, nascuda l’any 1923, citant l’historiador Miquel Sànchez.

Jocs Florals

El club organitzava balls de tarda, berenars servits per l'orxateria La Valenciana i disposava de zones esportives on practicar el tennis, la natació o l'hoquei patins. A més, s'hi celebraven uns Jocs Florals humorístics. Un dels guanyadors de la Flor Natural fou Eduard Baqué, pel poema L'emigrant de Cerdanyola.

Família Fernàndez

La Família Fernàndez és un grup de quatre persones conegudes dins del món de la cultura i els mitjans de comunicació catalans. Cada membre d'aquest col·lectiu té projectes professionals emparaulats i en marxa amb altres empreses i editorials i, per temes contractuals, estan obligats a mantenir-se en l'anonimat. Així a partir d'avui els coneixerem com a: Pau Fernàndez, Ferran Fernàndez, Marina Fernàndez i Francesc Fernàndez.
 
Aquest grup de "germans" es reuneix semanalment en un bar de Barcelona per posar-se al dia, pensar projectes i intercanviar idees, anècdotes i batalletes, i molt sovint només fer una -o vàries- cerveses. Els uneix l'amistat i el repte constant, i una curiositat inesgotable. El llibre va començar com un joc més, posant a prova els coneixements dels uns i dels altres, provocant-se i obligant-se a la recerca i la documentació. Després de moltes sessions, van decidir ordenar tota la informació amb l'esperança que a algú li arribés a semblar tan interessant, entretingut i divertit com a ells mateixos.

Per aquells que vulgueu comparar els dos poemes sobre l'emigrant, els reproduïm seguint el llibre de la Família Fernàndez.

L'EMIGRANT

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s'allunya
d’enyorança es mor.

I
Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau;
jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau!

II
¿On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat?,
mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona que et posa Déu.

III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare, no us veuré més!
Oh, si al fossar on jau ma dolça mare jo el llit tingués!
Oh mariners, el vent que me'n desterra, que em fa sofrir!]

Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra, que hi vull morir!]
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s' allunya
d'enyorança es mor.

Jacint Verdaguer
 
L'EMIGRANT DE CERDANYOLA

Pistes de Cordelles,
basses del meu cor,
quant s'allunya d'elles
d'enyorança es mor.

I
Formós conjunt, bressol de l'esperança del gran Magí:
Golf i patins, adéu amb gran recança jo us vinc a dir.
Orgues d'estiu, ràdiomania i plaques, cantau, cantau;
Jo us dic plorant, que m'he vist moltes taques al vestit blau.

II
On trobaré tos caminets polsosos i de rocs plens?
Mes ai ! mes ai !, on trobaré tants gossos i nens ?
On trobar puc un club com el de Cordelles tan animat?
I eixos dolors que em sento a les costelles per la humitat?

III
Adéu concerts! Adéu-siau verbenes! que el cor m'heu pres,
Oh, si aquell pis que és de l'hivern mes penes, aquí tingués!]
Oh, Martinet, que em llogues els teus autos per anar allí...
(Estic notant que m'ha costat molts quartos i em vull morir)]

Pistes de Cordelles,
basses del meu cor,
quan s'allunya d'elles
d'enyorança es mor.

Eduard Baqué