Vespres Literaris i Enric Garcia porten a Cerdanyola la vida del maqui anarquista Joan Busquets

El club de lectura i espai de coneixement compartit Vespres Literaris ha convidat el periodista Enric García Jardí per parlar del seu llibre 'El maqui que encara lluita' (Ara Llibres, 2025), una aproximació a la vida i lluita de l’anarquista Joan Busquets Verges.

Enric Garcia va tenir coneixement de l’existència d’en Joan Busquets a través d’una entrevista que va llegir al diari Regió 7, anant a visitar-lo a la seva casa a Picauville, Normandia, per fer-li un reportatge per al diari Ara. Una visita d’un cap de setmana que després es convertiria en una estada d’un mes per recollir informació per escriure un llibre que recull una vida apassionant, de lluita incansable, pròpia d’un home compromès del segle XX.

Joan Busquets Verges va néixer el 1928 a Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, i el seu pare era militant de la CNT. Als 16 anys va començar a treballar a la Hispano Suiza, entrant en contacte amb altres militants anarquistes que van organitzar una vaga. Ofegat pel clima de la postguerra, Busquets va marxar a França i es va integrar en el grup de maquis de Marcel·lí Massana, coneixent també a Ramon Vila Capdevila Caracremada.

El 1949, no fent cas dels consells de Massana, va arribar a Barcelona amb un grups d’acció que no tardaria en ser detingut. Torturat a la prefectura de policia de Via Laietana i engarjolat a La Model, fou jutjat en consell de guerra i condemnat a mort amb els seus companys Manel Sabaté, germà d’en Quico Sabaté, i Saturnino Culebras, però mentre Sabaté i Culebras van ser afusellats al Camp de la Bota, a Busquets, sense saber-ne encara els motius, li van commutar la pena capital per 30 anys de presó.

Enric Garcia ha volgut escriure la biografia d’un personatge secundari si el comparem a mites com Massana, Caracremada, Facerías o Quico Sabaté; però amb unes conviccions insubornables, a qui un any al maquis van acabar costant-li 20 anys i 6 dies a diverses presons espanyoles, i que relata les seves accions de resistència al franquisme a la guerrilla humanitzant-les, allunyades de tota èpica i tocs de llegenda, perquè era una vida molt dura i poc romàntica.

Els seus llargs anys de presó venen marcats també per la lluita i per diversos intents de fuga que mai van sortir bé, fins que es posat en llibertat i sota estricta vigilància el 1969, "trobant-se en absolut fora de joc, sense saber que fer en un país que li nega una existència normal, vivint, potser, els moments més angoixants de tota la seva vida".

Quan va morir la seva mare, l’únic que el lligava a Barcelona, va tornar a exiliar-se a França, vivint a Toulouse, Paris, i finalment a Picauville, Normandia, continuant la seva lluita antifeixista creant l'Associació de Presos Polítics del Franquisme a França, demanant una pensió per als maquis catalans que van combatre a Catalunya contra el franquisme, reivindicant un reconeixement jurídic i la rehabilitació dels maquis, i reclamant una compensació econòmica d'1 milió d'euros com a víctima del franquisme per destinar-la a la creació d’un museu dedicat al maquis a Berga.

Enric Garcia parla de Busquets com d’"un home allunyat de la societat de consum i la banalitat, que fa honor al seu malnom de El Senzill duent una vida senzilla, fortament arrelada en el compromís i la lleialtat a tots els companys que van quedar pel camí defensant unes idees de justícia i fraternitat que manté vives".

El llibre El maqui que encara lluita. Joan Busquets Verges, una vida d’antifeixisme (Ara Llibres, 2025), de l’Enric Garcia Jardí, es pot adquirir a la Llibreria L’Aranya, carrer de Sant Anna, 1, de la nostra ciutat.