Via Verda, Ecologistes en Acció i el PAS demanen la paralització de les obres a la Plana del Castell
10 de juliol de 2006 a les 0:00La sala 6 de l’Ateneu va acollir dijous al vespre, amb una important assistència de públic, una xerrada sota el títol 'La destrucció de la Plana del Castell i l’excusa de l’habitatge' en què es va reclamar l'aturada del projecte urbanístic en aquest sector. Convocada per Ecologistes en Acció, la xerrada comptava amb la participació de l’exregidora d'Ecologia Urbana, Rosa Guallar; Maurici Jaumendreu, membre de Participació Activa i Social (PAS); Elena Díaz, d’Ecologistes en Acció; i Angel Gastón, president de l'associació Cerdanyola Via Verda, i Roger Caballé, també membre d'aquest col.lectiu.
L’exregidora d’Ecologia Urbana i Sostenibilitat a l’Ajuntament de Cerdanyola i membre de Via Verda Rosa Guallar afirma que l’estudi d’impacte ambiental que acompanya el pla parcial del Centre Direccional detecta fins a 48 impactes ambientals que provocarà la construcció d’habitatges a la Plana del Castell. Guallar destaca agressions acústiques, lumíniques, de qualitat de l’aire, així com un impacte sever en el consum de l’aigua.
L’exregidora planteja que aquests impactes inicialment seran produïts per les obres i posteriorment pel propi funcionament de la zona urbanitzada. Segons Guallar, aquestes obres a la Plana també tindran repercussions en el micro i macro clima, com ara en la vegetació, pèrdua de terrenys de conreu, la fauna i els aquífers, entre d’altres. Per a Guallar “és impossible construir de forma sostenible” a la Plana del Castell i, en canvi, s’ha de treballar “per sanejant abocadors, evitant que se’n facin d enous i recuperant la salut de les rieres” i va reclamar un autèntic dret a l’habitatge i va justificar la rehabilitació i ocupació d’aquells edificis buits com autèntica mesura sostenible.
Augment d'una especulació excloent
Per la seva banda, l’integrant del PAS Maurici Juamendreu va manifestar que la urbanització a la Plana del Castell no és només una agressió al medi, sinó que és una excusa basada en l’habitatge, sota la creença que quants més habitatges hi hagin més barats seran aquests perquè hi haurà una major oferta. Segons Jaumendreu, això és una falsedat que amaga tot un seguit d’interessos econòmics que la classe política no vol reconèixer, i que no resol el problema de l’habitatge i el que anomena l’exili immobiliari.
Com a alternatives al problema de l’habitatge, Jaumandreu va defensar l’ocupació dels immobles deshabitats i així fer front als abusos de la violència immobiliaria. Segons les dades aportades per Jaumandreu, a Cerdanyola l’any 2001 hi havia 2.916 immobles buits, és a dir el 13 percent dels immobles de la ciutat, i que poden representar més o menys el mateix nombre d’habitatges que es volen fer a la Plana del Castell.
Per últim, va destacar que aquest model de creixement i l’especulació està organitzant sobre plànol un Vallès excloent que distribueix la població en funció de la renda econòmica.
Per la seva banda, l’integrant del PAS Maurici Juamendreu va manifestar que la urbanització a la Plana del Castell no és només una agressió al medi, sinó que és una excusa basada en l’habitatge, sota la creença que quants més habitatges hi hagin més barats seran aquests perquè hi haurà una major oferta. Segons Jaumendreu, això és una falsedat que amaga tot un seguit d’interessos econòmics que la classe política no vol reconèixer, i que no resol el problema de l’habitatge i el que anomena l’exili immobiliari.
Com a alternatives al problema de l’habitatge, Jaumandreu va defensar l’ocupació dels immobles deshabitats i així fer front als abusos de la violència immobiliaria. Segons les dades aportades per Jaumandreu, a Cerdanyola l’any 2001 hi havia 2.916 immobles buits, és a dir el 13 percent dels immobles de la ciutat, i que poden representar més o menys el mateix nombre d’habitatges que es volen fer a la Plana del Castell.
Per últim, va destacar que aquest model de creixement i l’especulació està organitzant sobre plànol un Vallès excloent que distribueix la població en funció de la renda econòmica.
Mancança de transport públic
Per la seva banda, l’Isabel Díaz va relacionar l’expansió urbanística i l’expansió del transport. Segons Díaz, una de les característiques d’aquest model de creixement és que tant el transport com l’ocupació del territori creixen de manera desorbitada.
Per la seva banda, l’Isabel Díaz va relacionar l’expansió urbanística i l’expansió del transport. Segons Díaz, una de les característiques d’aquest model de creixement és que tant el transport com l’ocupació del territori creixen de manera desorbitada.
Diaz va destacar que la legislació vigent fa possible que els promotors immobiliaris puguin construir en qualsevol lloc i pràcticament sense cap limitació, la qual cosa provoca que l’especulació augmenti, els preus al centre siguin cada cop més alts i que, per tant, es construeixi cada cop més lluny dels centres urbans. Tot això provoca un augment de les necessitats del transport. Tammateix, aquest tipus de creixement segrega sobre el territori els diferents usos, és a dir, en una part es construeixen les vivendes, en una altra els centres comercials, zones industrials, etc. I això també provoca un augment del transport. És en definitiva, manifesta, un model que es basa en l’ús del cotxe. La membre d’Ecologistes en Acció afirma que a Barcelona la circulació en cotxe és el 25 percent de la mobilitat mentre que a la 1ª Corona Metropolitana on pertany Cerdanyola és del 40 percent .
Segons Díaz, els impactes que provoca aquest model són: una major ocupació del territori, un major consum d’energia i, consequentment, una major emissió de CO2. L’ús del cotxe també provoca un major nombre d’accidents, més temps que dediquem a transportar-nos i una exclusió social per a aquells que no tenen cotxe. Tot un seguit d’inconvenients que no venen per l’anomenat progès, sinò per les politiques que s’adopten. Per últim, va reclamar una major aposta per al transport públic.
Segons Díaz, els impactes que provoca aquest model són: una major ocupació del territori, un major consum d’energia i, consequentment, una major emissió de CO2. L’ús del cotxe també provoca un major nombre d’accidents, més temps que dediquem a transportar-nos i una exclusió social per a aquells que no tenen cotxe. Tot un seguit d’inconvenients que no venen per l’anomenat progès, sinò per les politiques que s’adopten. Per últim, va reclamar una major aposta per al transport públic.
"Quin interés pot haver-hi?"
El president de Cerdanyola Via Verda, Angel Gastón, va destacar que la Plana té un valor com a connector d’espais lliures, és un recurs paisagístic i és zona de transició entre el Parc de Collserola i la trama urbana. En aquest sentit, Gaston considera una victòria la declaració de Collserola com a parc natural.
Gaston va denunciar el gran nombre d’abocaments que s’han vessat a la zona i va denunciar que fa un any es va detectar una sortida d’aigües que havien rentat productes químics en allà abocats i que ràpidament l’administració va connectar a la xarxa de clavegueram i enviant-lo a la depuradora. Aquesta situació s’han posat en coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient.
El president de Via Verda afirma que només pot haver interesos amagats al darrera de la construcció a la Plana del Castell ja que no hi ha raons socials, científiques ni mediambientals.
Com a alternativa a aquest projecte va esmentar el projecte Cerdanyola, ciutat universitària, com a base per a una connexió amb la universitat, el respecte a una zona com aquesta, i l’anomenat Parc Agrícola.
Per finalitzar, un altre dels integrants de l’associació, Roger Caballé, va manifestar que calia defensar cada pam amb lluita i que el pessimisme no portava en lloc.
El president de Cerdanyola Via Verda, Angel Gastón, va destacar que la Plana té un valor com a connector d’espais lliures, és un recurs paisagístic i és zona de transició entre el Parc de Collserola i la trama urbana. En aquest sentit, Gaston considera una victòria la declaració de Collserola com a parc natural.
Gaston va denunciar el gran nombre d’abocaments que s’han vessat a la zona i va denunciar que fa un any es va detectar una sortida d’aigües que havien rentat productes químics en allà abocats i que ràpidament l’administració va connectar a la xarxa de clavegueram i enviant-lo a la depuradora. Aquesta situació s’han posat en coneixement de la Fiscalia de Medi Ambient.
El president de Via Verda afirma que només pot haver interesos amagats al darrera de la construcció a la Plana del Castell ja que no hi ha raons socials, científiques ni mediambientals.
Com a alternativa a aquest projecte va esmentar el projecte Cerdanyola, ciutat universitària, com a base per a una connexió amb la universitat, el respecte a una zona com aquesta, i l’anomenat Parc Agrícola.
Per finalitzar, un altre dels integrants de l’associació, Roger Caballé, va manifestar que calia defensar cada pam amb lluita i que el pessimisme no portava en lloc.
