Viatge a l'horror de Mauthausen (3): la pedrera de la mort

La delegació de Cerdanyola als actes de commemoració del 80 aniversari de l’alliberament dels camps de concentració nazi al finalitzar la II Guerra Mundial ha retut homenatge a les víctimes del camp de Mauthausen, especialment en memòria dels republicans espanyols que van patir l’horror d’aquest espai d’extermini.

Els cerdanyolencs -els alumnes de l’institut Forat del Vent Noa Obispo, Samuel Amelines, Abril Gómez i Mariam Zitouni i la seva professora Anna Alarcón i la regidora de Memòria Democràtica, Pilar Adell, i la tècnica del Museu d’Història de Cerdanyola Marta Argelagues- han participat en la tercera jornda d’quest vitge de memòria en l’homenatge realitzat al monument de que la Generalitat de Catalunya va instal·lar al recinte de Mauthausen al 2017 per recordar totes les víctimes del nazisme i posteriorment al monument en memòria dels republicans espanyols que van finançar les víctimes que van sobreviure i les famílies dels internats i  que es va aixecar en un terreny cedit per l'Estat Francès. Així, la delegació de la nostra ciutat ha pres part també en l’acte oficiat als deportats francesos en què s’ha cantat La Marsellesa.

Les prop de 200 persones provinents de tot Espanya que participen en aquest viatge de memòria de la ma de l’Amical de Mauthausen del conjunt de l’Estat han visitat al monument dedicat al poble gitano –s’estima que, entre 1933 i 1945, uns 500.000 gitanos van morir com a resultat de les polítiques racials promulgades per l'Alemanya nazi i els seus aliats-.

La pedrera i l'escala de la mort

Un altre dels espais visitats ha estat la pedrera de granit del camp, epicentre de l’horror, que connectava amb la resta de les instal·lacions a través d’una escala, coneguda com l’escala de l mort, amb 186 esglaons que els deportats havien de pujar diverses vegades al dia carregats amb blocs de 20 quilos. De vegades, quan arribaven a dalt, els guardians dels SS els empenyien i els feien caure en cadena.

Davant aquesta escala, la representació cerdanyolenca ha estat testimoni també de l’emocionant lectura d’un carta dirigida al seu avi pel net d’un deportat que va perdre la vida en la construcció d’aquesta instal·lació, acte en què també s’ha fet el recital d’un poema de Joaquim Amat-Piniella, supervivent del camp de Mauthausen.

En aquest espai, els cerdanyolencs han vist també les roques d’una de les pedreres del camp central, amb 70 metres d'alçada, des de les quals els guardians llançaven amb freqüència els presoners i els que no morien a l'acte s'ofegaven a la petita llacuna que hi ha a baix. Els alemanys malanomenaven "paracaigudistes" els deportats que eren assassinats així.

En la quarta jornada d’aquest viatge, impulsat per l'Amical de Mauthausen dins les activitats de xarxa Mai Més a la que pertany l'Ajuntament, la delegació cerdanyolenca farà una visita al camp de Mauthausen però amb una guia en silenci amb petits grups.