Vicenç Navarro defensa una Catalunya independent del poder financer

Vicenç Navarro, Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra i professor de Polítiques Públiques durant 45 anys a The Johns Hopkins University de Baltimore, ha visitat Cerdanyola com activista de Procés Constituent per parlar del moment polític que s’està vivint a Catalunya i Espanya i qüestionar les polítiques d’austeritat que impulsen tant el Govern espanyol com el Govern català.

Vicenç Navarro va recordar que l'estructura de poder, a través dels mitjans de comunicació, "ens vol convèncer de que el model social europeu de benestar és insostenible, i per això s’han aplicat polítiques de disminució salaris, retallada de despesa pública, privatització serveis públics i atac als drets laborals i socials". Navarro recuperava declaracions d’Angela Merkel parlant de la falta de disciplina fiscals als països del sud que no han controlat la despesa, de Mariano Rajoy dient que hem gastat per damunt de les nostres possibilitats i d’Artur Mas assegurant que les mesures d'austeritat del present ens faran forts en el futur.

Vicenç Navarro va explicar que "el pacte entre capital i treball es va mantenir entre 1945 i meitat dels 70, quan Ronald Reagan i Margaret Thatcher el fan saltar pels aires amb les seves polítiques neoliberals, carregant contra el món del treball, baixant salaris i fent pujar les rendes del capital, que no inverteixen en producció i sí en especulació, creant bombolles en un cercle viciós de baixada de salaris i augment de crèdits".

Els països més afectats per la crisi són Espanya, Portugal i Grècia, amb un passat recent de dictadures feixistes; i Irlanda, amb anys de governs conservadors i catòlics. Mentre el promig d’ingressos de l’Estat a la UE dels 15 és del 44%, a Espanya és del 34%. Es a dir, són Estats que ingressen molt poc i a més tenen molt poca conciència social, ja que mentre el promig en despesa social a la UE és del 27%, a Catalunya només representa el 19%.

Les dades permeten assegurar a Navarro que "la situació econòmica i social a Catalunya i Espanya es deu en bona part als sistema d’impostos, que grava més a les classes treballadores que a les rendes del capital. Així, mentre la gent en nòmina paga un 14% menys d’impostos que la mitja europea, les rendes del capital paguen un 90% menys que a un país capdavanter en despesa social com Suècia. Una situació agreujada per les polítiques de redistribució de la riquesa".

El professor Navarro explica que "a l’any 1993, el pacte entre PSOE i CiU acaba carregant el preu de la integració en l'euro en la classe treballadora i que tot just quan hi ha certa recuperació econòmica i fins i tot superàvit de l’Estat al 2007, el president José Luis Rodríguez Zapatero, amb el suport de CiU, decideix baixar impostos, creant un forat de 27 mil milions d’euros, dels quals un 72%, segons els tècnics ministerials, són fruit de la baixada d'impostos".

Evitar el dèficit

Navarro diu que per evitar el dèficit hi ha dues opcions, o rebaixar despesa pública o augmentar els ingressos via impostos, "i els diferents governs de l’Estat sempre acaben retallant despesa pública i perjudicant per tant a les classes populars. Rodríguez Zapatero va decidir congelar les pensions per obtenir 1200 milions d'euros quan podia haver mantingut l'impost de patrimoni o anular la rebaixa en l'impost de successions, mesures que generaven més ingressos però que molestaven als més poderosos. I Mariano Rajoy va preferir retallar en sanitat i serveis socials quan podria haver anul·lat la rebaixada d'impostos de grans societats, corregir el frau fiscal de les grans fortunes o reduir el subsidi a l'església catòlica per impartir religió a les escoles públiques. Encara que vulguin fer creure el contrari, sempre hi ha alternatives".

Vicenç Navarro va qüestionar també les afirmacions dels que atribueixen a l'espoli fiscal que pateix Catalunya per part del Govern central tots els mals de Catalunya i als que sostenen que una Catalunya independent seria d’un dia per l’altre un país sense dèficit. Per a Navarro "el problema no és Madrid, sinó les classes oligàrquiques catalanes fidels als poders financers i que farien que una Catalunya independent continués a la cua d'Europa en despesa i drets socials. A Catalunya hi ha una lluita de classes brutal i es tapa amb la bandera".

Vicenç Navarro i Procés Constituent consideren essencial adonar-se'n que "el problema el tenim a Catalunya i no només a Madrid i que l'adversari és l'Estat espanyol sotmès als designis de La Troika, no els ciutadans espanyols, molts dels quals, com va visualitzar el 15M, consideren que l'Estat espanyol tampoc els representa".