Vicenç Villatoro: "la gent que se'n va busca pa, però també llibertat"

Vicenç Villatoro ha tancat el primer semestre del cicle literari Cafè amb lletres amb la presentació de la seva darrera novel·la: Un home que se'n va, un viatge en el temps i en l'espai amb les preguntes com a combustible que ajuda a entendre millor el nostre país d'avui.

Castro del Río és un poble de Còrdova. Allà va néixer Vicente Villatoro Porcel el 1889. Vuitanta-vuit anys després moria a Terrassa. Emprendria el viatge al 1950, mesos després que ho fessin la seva dona Francisca i el seu fill, Vicente. Tenia 60 anys quan va deixar el seu poble.

Vicente Villatoro era un comerciant del tèxtil d’idees progressistes. Republicà convençut. Però moderat. Regidor al seu poble, quan esclata la guerra civil es manté fidel a la República. Li costarà la presó i estar dos anys esperant la mort. Després, quan pot tornar a casa, es troba amb una llibertat falsa, una opressió constant. És aleshores quan va marxar cap a la Terrassa industrial del franquisme als anys cinquanta.

El seu net, Vicenç Villatoro, emprèn una tasca d'investigació dècades després de la seva mort i furga en els papers oficials i en la memòria dels testimonis per intentar respondre preguntes com Per què se'n va anar del poble? i Per què se'n va algú d'allà on ha viscut sempre?

Vicenç Villatoro admet que les preguntes segueixen sense resposta i amb més interrogants, però probablement el seu avi tampoc tindria una resposta, sinó moltes.

L'autor explica que les autoritats franquistes van detenir el seu avi  a l'autobús quan tornava a Castro del Río i sense posar un peu al seu poble. A la presó, Vicente Villatoro va estar dos anys esperant la mort cada dia.

L'avi de Vicenç Villatoro surt de la presó al 1944 i torna a Castro del Río com un derrotat i amb tot el seu món desaparegut i canviat per un poble aspre ple de resentiments. Com molts altres no tindrà més remei que deixar el seu poble.

L'autor creu que el seu avi, com molts altres al seu temps o molts dels actuals nouvinguts, són al mateix temps emigrants per raons econòmiques i exiliats a la recerca de llibertat. "L'economia explica molt, però no ho explica tot, la gent va a buscar pa, però també llibertat, horitzó i de vegades anonimat". Vicenç Villatoro explica que el seu avi no va deixar Castro del Río al 60 anys perquè esperés millorar la seva vida, sinó perquè volia una vida millor per al seu fill i els seus nets.

La presentació d'Un home que se'n va, de Vicenç Villatoro, tancava ahir el primer semestre del cicle literari Cafè amb lletres que ha comptat aquest 2015 amb una taula rodona sobre novel·la històrica i la presentació, a càrrec dels seus autors, dels llibres Les dones sàvies de la muntanya, de David Martí, En la pell de l'altre, de Maria Barbal, i Les set caixes, de Dory Sontheimer.