Víctimes del nazisme analitzen les conseqüències de l'Holocaust

Dins el programa d’activitats organitzades al voltant de l’exposició “Porrajmos. El genocidi nazi del poble gitano”, dimecres al vespre va tenir lloc al museu de Ca n’Oliver una taula rodona sobre l’Holocaust.

Tres dels col·lectius víctimes del nazisme recorden a Cerdanyola l’horror de l’Holocaust i destaquen la importància de no oblidar la història per no repetir els mateixos errors.

Dins el programa d’activitats organitzades al voltant de l’exposició Porrajmos. El genocidi nazi del poble gitano, dimecres al vespre va tenir lloc al museu de Ca n’Oliver una taula rodona sobre l’Holocaust del nazisme, en la qual hi van participar tres col·lectius especialment afectats: el gitano, el jueu i els republicans espanyols deportats.

Pel vicepresident de joventut de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, Fèlix Silva, el terme genocidi només es pot aplicar a dos pobles: el jueu i el gitano, si bé la gran diferència entre tots dos és que, mentre que el jueu ha estat reconegut i recordat internacionalment, el gitano ha estat oblidat per la història.

Segons Silva, l’origen d’aquesta persecució no neix amb la segona gran guerra, sinó que és un fet molt anterior al gran conflicte mundial, doncs ja existien mesures contra els gitanos a l’Espanya dels Reis Catòlics o a l’Alemanya del segle XIX, per posar dos exemples. I és que l’antigitanisme és per a Silva un tema malauradament actual que es produeix a molts països del nostre entorn, en els quals s’intenta des de l’anonimat i el desconeixement continuar en certa manera amb la política que va arrossegar el règim nazi.

Per a Silva, l’exposició Porrajmos. El genocidi nazi del poble gitano, que estarà a Ca n’Oliver fins el proper 11 de desembre, té el gran objectiu de no oblidar tot el que ha passat i, sobretot, impedir que tots aquells interessats en aigualir i oblidar la història no se’n surtin amb la seva.

L'Holocaust, una gran crueltat

De la seva banda, el mentor de la B'nai B'rith Nahamanides en nom del poble jueu, Aaron Azagury, considera que l’Holocaust no és un conflicte religiós o bèl·lic, ja que els pobles gitano i jueu no representaven cap perill per a la nació alemanya, un fet important a recordar, ja que l’Holocaust no va ser una lluita pel poder o per aconseguir un territori, va ser en el cas jueu un antisemitisme endèmic a Europa.

Azagury creu que pitjor que els camps de concentració i els exterminis fou la crueltat inhumana que van desplegar els nazis, ja que no només s’havia de matar sinó que s’havia de gaudir amb la mort i el patiment amb un absolut menyspreu cap a la persona.

Finalment, la presidenta de la fundació Amical Mauthausen, Rosa Toran, va parlar i recordar els republicans espanyols; els grans oblidats per la història. Un col·lectiu que va patir tota una concatenació de fets desgraciats que els van portar a patir una vida tràgica i plena d’horror i patiment, ja que van viure una guerra civil perduda, el major èxode mai vist a Espanya per fugir d’una mort segura a mans del règim franquista, una infame rebuda d’un país inicialment amic, una involucració involuntària a la Segona Guerra Mundial, la reclusió als camps de concentració de tot Europa i, per acabar d’adobar-ho, la  impossibilitat de tornar al seu país un cop acabat el conflicte, ja que el seu país d’origen no els reconeixia i eren pura i simplement uns apàtrides.

Per a Rosa Toran, a hores d’ara s’estan produint dos fets importants que cal tenir en compte. D’una banda, un relleu generacional en la seva fundació, ja que només queden poc més de 30 supervivents, la qual cosa provoca que la paraula directa de les víctimes s’estigui apagant mica en mica. I, d’altra banda, l’existència actual d’una estratègia orientada a dir que mirar enrere és inútil, en un intent, segons ella, d’eludir possibles responsabilitats polítiques en el passat.

Segons Toran, l’Holocaust va ser possible, principalment, perquè el moll de l’os del règim nazi era la no igualtat de les persones, però també per l’existència d’un ampli ventall de col·laboradors. És a dir, la passivitat del poble alemany, la qual els atorga una responsabilitat col·lectiva i una decidida col·laboració d’universitats i empreses alemanyes que feien possible els camps i els experiments pseudomèdics portats a terme en ells.

Toran també va recordar la persecució patida per altres col.lectius com ara: els homosexuals, els testimonis de Jehovà, els massons, els anomenats associals i, com no, els enemics polítics del règim, dins els quals es van incloure els republicans espanyols.

Per a la regidora de Cultura, Montserrat Montiel, és important organitzar exposicions com la de ca n'Oliver perquè mai s'oblidin tragèdies humanes com la de l'Holocaust que van marcar un abans i un després en la nostra història més recent.