Víctor Jiménez-Díaz (Orfeu): "N'hi ha molts que fan bé el seu ofici, la diferència és posar-hi l'ànima"

El contratenor Víctor jiménez-Díaz serà l'Orfeu, un personatge de qui assegura estar enamorat, de l'òpera Orfeo ed Euridice amb la qual la coral de l'Agrupació Musical de Cerdanyola (AMCV) celebra 20 anys dels 25 que commemora l'entitat aquest 2024. Euridice és María Hinojosa Montenegro, Mireia Tarragó l'Amore i la música va a càrrec de la Jove Orquestra de Cerdanyola dirigida per Borja Mascaró. L'escena, amb direcció de Manel Cubeles -director de la coral de l'AMCV-, compta també amb les corals Veus Cor de Músic de Castelldefels i 4 veus cor de Terrassa i l’Aula de Dansa de Balaguer.

Que farò senza Euridice és una de les àries més belles de l’Orfeo ed Euridice de Christoph Willibald Gluck que interpretaran al teatre Ateneu aquests dissabte i diumenge la coral de l’Agrupació Musical de Cerdanyola, acompanyats per la Jove Orquestra de Cerdanyola, les corals Veus Cor de Músic de Castelldefels i 4 veus cor de Terrassa, l’Aula de Dansa de Balaguer i les veus solistes de Víctor Jiménez-Díaz, com a Orfeu; María Hinojosa Montenegro, com a Euridice; i Mireia Tarragó Celada, com a Amore.

• Víctor Jiménez-Díaz, un contratenor enamorat d’aquest personatge i d’aquesta òpera. O m’equivoco?

És un regal de rol, és un repte gran perquè l'Orfeu apareix des de que s’obre el teló fins que es tanca, en un paper demandant ja que estàs patint un dol durant dues hores sense parar i amb exigència vocal per un castrat i no per una persona que no ha patit aquesta operació i que s’ha d’enfrontar a aquest repte amb la tècnica. Una òpera curta, molt rodona, que vaig tenir somniada i que ara faig en una segona producció.

"Orfeu i Euridice anava a l’emoció, a buscar l’essència, amb un classicisme incipient que desproveeix d’artifici la música"

Un Orfeo ed Euridice que aborda les emocions més profundes de l’ésser humà i ho fa amb una senzilla que, és només aparent?

Estem al final del barroc que ho recarregava tot, un moment en què primava el virtuosisme vocal que feia servir les veus com a gimnastes, amb notes ràpides i enrevessitat musical i Gluck, en complicitat amb el cantant Gaetano Gaudagni i el llibretista Ranieri di Calzabigi, van fer una reforma que anava a l’emoció, a buscar l’essència, amb un classicisme incipient que desproveeix d’artifici la música. L’aparent senzillesa, tot i la dificultat de la tessitura o de l’extensió vocal, no ho és, per la quantitat d’emoció que porta cada paraula. Això és el que fa que sigui amable d’escoltar amb melodies boniques que entren amb molta emoció i que el públic gaudirà des de l’inici.

"Aquesta òpera és un equilibri de força, d'emoció, tècnica, cervell, ànima... És un repte, però és preciós"

• Aquesta òpera té un treball vocal de gran complexitat. En què rau aquesta complexitat?

La dificultat més gran és que, afortunadament, els cantants d'avui en dia no hem passat per aquella operació de la castració i l’Orfeu està escrit per un castrat contralt,  amb una veu que no és la d’una soprano d'avui en dia, sinó que és una veu híbrida, que demana una força molt gran, sobretot a la primera regió, greu, de la veu, cosa que implica, per a qualsevol contratenor, que hem de fer molta més feina perquè el nostre falset o la nostra veu de cap, aquesta tècnica que nosaltres fem servir per aproximar-nos a una altra tessitura que, entre cometes, no seria l'habitual o natural d'un home, l'hem de fer amb molta feina tècnica per a emular aquella força. A més, l'orquestra és completa -en aquesta producció, gràcies a la Jove Orquestra de Cerdanyola, no ens faltarà ni un instrument: l’arpa, els trombons, les trompes,  les trompetes, tota la corda, oboès, fagot... està tot- i aquest gruix orquestral s'ha de poder traspassar en una regió de la veu que en principi hauria de ser pobre i els que som contralts hem de tenir la possibilitat d'aportar hi molta força. El requeriment, el drama, la presència vocal més potent en aquest cas no està en els aguts, que també hi són, sinó en el centre greu de la veu. És la dificultat que moltes vegades tenen els teatres per programar aquest tipus d'obres: trobar veus que tinguem la força a la regió greu de la veu. Sí que és un repte, perquè tampoc t'hi pots posar massa perquè llavors vindran els aguts i tampoc sortiran; o sigui que és un equilibri de força, d'emoció, tècnica, cervell, ànima... És un repte, però és preciós la veritat de fer una obra que sempre té impacte en el públic.

• Es nota la passió de Victor Jiménez-Díaz pel seu ofici. Es pot ser Orfeu sense sentir aquesta passió?

No; impossible,  perquè l'orfeó és un cantant enviat dels déus que convenç tothom i venç les forces de la ultratomba i li tornen l'Eurídice per pel seu cant... És la paradoxa, l’al·legoria màxima de del cantant. Però que un metge tampoc pot operar sense passió, si no entregues absolutament tot, pots fer bé la feina però no connectes amb l’espectador. I més avui en dia que hi ha moltes persones que ho fan molt bé,  amb formació acadèmica, que tenim accés a internet i ho podem saber tot amb una democràcia increïble de la cultura si vols fer aquest esforç. La diferència que podem posar és l’ànima, la personalitat, la passió, el compromís... Però si: m’apassiona, adoro la meva feina i posar-me al servei d'un equip.

• En aquest equip destaquen les sopranos María Hinojosa, l’Eurídice, i la Mireia Tarragó, l’Amore.

Vaig debutar a l'auditori de Barcelona amb la Mireia fent El Messies participatiu i la María Hinojosa Montenegro és una de les grans veus del nostre país que ha voltat per tot el món, una de les grans veus del Barroc i de la música contemporània i també una gran mozartiana -i encara no se sap però us ho dic: ben aviat l’escoltarem cantant Mozart al nostre país-... Per a mi és un regal perquè jo podré dir algun dia que vaig cantar l’Orfeu amb l'Eurídice de la Maria Hinojosa Montenegro i també que vaig tenir l'oportunitat de fer una cosa que no és tan habitual, com és tenir una lírica pura plena com la Mireia Tarragó, una  de les veus del futur que ja és present, per fer l’Amore quan se sol posar una soprano lleugera amb una veu molt aguda, molt fresca, i la Mireia aportarà aquesta frescor, un color i un caràcter puríssim, però amb una veu plena que omple els forats que una veu lleugera no pot omplir. No us ho perdeu perquè té una bellesa, un so tan bonic, que és un cas de somni, un cas de Liceu.

• Un Liceu que tindrem al teatre Ateneu amb un muntatge tant complex que obliga a treure butaques per poder encabir l’orquestra, a més dels cantants, cor i ballet a l’escenari. Molta gent preparant un projecte. Com estan anat els assajos?

El ballet és una de les coincidències de la vida. Jo soc premi Ciutat de Balaguer i en aquesta Orfeo ed Euridice ve a Cerdanyola un ballet de Balaguer amb l’Albert Bonet com a coreògraf que ens ha ajudat molt, a més de tenir com a director d’escena al flamant director de la coral de l’Agrupació Musical, el Manel Cubeles, que és una persona que també li posa moltíssima passió i compromís  i això ajuda molt perquè tot estigui fluint perquè som moltíssima gent a l’escenari. El cor ocupa pràcticament tota l'escena, estem els solistes i, com dius,  no sé si són 2 o 3 files de l’Ateneu que hem hagut de treure...  però tenim la sort de que celebrem 25 anys de l'Agrupació Musical de Cerdanyola del Vallès, una gent que fa una feina estupenda, amb compromís i experiència. Atrevir-se a fer una òpera, que és una cosa difícil, és perquè són un equip de rellotgeria suïssa amb una actitud entusiasta.

🎭✨Nova producció d’ #OrfeoEdEuridice de #Gluck🎶

🏛️ Teatre de l’Ateneu de Cerdanyola
📅 Funcions 30 Nov i 1 Dic, 19h
🎉 25º @amcv1999

🎟️ Entrades: https://t.co/CnR371E697

🗣️ @MrJimenezDiaz Orfeo
🎻 @Orquestrajoc (B. Mascaró)#Countertenor #Contratenor#Contralto #Castrato pic.twitter.com/nLLNazKuQN

— Víctor Jiménez Díaz (@MrJimenezDiaz) November 26, 2024

Un dels assajos de l'òpera a Cerdanyola

• Manel Cubeles és el director d’escena i Borja Mascaró, la batuta de la JOC, el director musical. Suposo que la seva tasca serà clau perquè tothom remi en la mateixa direcció

El Borja Mascaró és un altre dels grans descobriments d'aquesta producció. Serà, sense dubte, un dels grans directors del nostre país, sobretot a l'hora de dirigir les veus, que és una cosa molt difícil perquè has de ser molt pendent de la respiració, del text, d'ajudar-nos. Pel seu compromís, per la seva visió agafant la partitura original de 1762 respectant l’edició crítica amb una actitud positiva. No és tan habitual de veure com els músics el segueixen i aixecar la vista de l'orquestra i la partitura i mirar l'escenari i el Borja està amb nosaltres, cosa que a l'òpera és fonamental perquè al final, per molt embolcall que li vulguem posar, hem de defensar la partitura, i la música i tenir un capità que condueixi el vaixell és fonamental. És una producció regal; el meu regal de Reis.  Un muntatge amb iniciativa privada amb cors semiprofessionals; amb gent que hi va a gaudir del seu hobby, entre cometes, que al final és molt més, és l’amor de la seva vida... és una experiència molt enriquidora. 

Un regal amb molt poques entrades a la venda ja per a les dues sessions, les del dissabte 30 de novembre i el diumenge 1 de desembre, al teatre Ateneu. Les dues oportunitat per veure Orfeo ed Euridice a Cerdanyola.

Entrades a la venda a (cliqueu)