Victòria Lovaina i els (Im)perfectes herois de la perifèria de la gran ciutat

L’autora de Cerdanyola ha presentat a la Biblioteca Central (Im)perfectes, volum de relats breus que protagonitzen persones malferides pel monstre d’una gran ciutat que escup els seus éssers imperfectes; 21 relats que retraten persones pendents de tenir una vida millor

(Im)perfectes inclou 21 relats, independents però amb connexions diverses, que protagonitzen persones malferides que conviuen en una perifèria de la ciutat, separada del barri per un riu, i que comparteixen la lluita contra la marca d’una pobresa, un dol o un patiment fins esdevenir herois que emergeixen de la foscor.

L’acte de presentació del nou llibre de Victòria Lovaina, guanyador del 40è Premi de Narrativa Vila de Puçol i publicat per Onada Edicions, comptava amb la participació del recentment homenatjat Isidre Grau, fent una anàlisi d’(Im)perfectes, i la lectura de fragments del s relats a càrrec de Núria Rodríguez.

Grau destaca que el nou llibre de Lovaina no inaugura cap línia literària sinó que abunda en una tradició de relat breu que formen altres volums de l’autora de Cerdanyola com Pell de gat o Fils de veu, però que arriba després d’una última etapa amb tres grans novel·les ambientades, a cavall dels segles XIX i XX, en la Barcelona del pistolerisme i amb les nissagues familiars com a punt en comú i que conformen narracions com L’esquerda de l’àngel, La solitud del pianista i la recent Les dones mortes, guardonada amb el Premi Sebastià Juan Arbó de 2024.

Isidre Grau explica que (Im)perfectes conté 21 relats que “es llegeixen amb facilitat però que no tenen res de superficial”, sinó que són “filigranes” amb profunditat i que, tot i ser relats independents -que l’autora reclama que es llegeixin en l’ordre aparegut al llibre per mantenir la coherència i les connexions internes entre ells-, arribes a pensar que podria tractar-se “d’una novel.la dissimulada per l'estructura de trencaclosques”, especialment “per la uniformitat de to”, ambientada a la perifèria de la gran ciutat, en un barri tipus Torre Baró o Ciutat Meridiana.

L’autor d’Els colors de l’aigua apunta que el nou llibre de Lovaina planteja històries aparentment plàcides però amb tocs inquietants on cada relat retrata un perfil humà concret, “personatges expulsats per la gran ciutat o que estan fent mèrits per incorporar-se”, tipus els personatges de la pel·lícula El 47.

Són, segons Grau, gent mesurada, però amb passions, un grup humà “que no ho te tot a favor, que te una vida dura i que confegeixen un mosaic de desarrelats o de persones pendents de tenir una vida millor” amb una narració presidida per la sensibilitat de Lovaina sense necessitar d’abordar experiències extraordinàries.

Un grup humà sobre el que Grau rescata una frase del llibre que diu que “L’infortuni l’aïllament l’abandó i la pobresa són camps de batalla que tenen els seus herois”, uns herois de la perifèria que podria haver estat el títol del llibre, al temps que es mostren elements de bellesa que poden no semblar-ho inicialment. Així, Lovaina apunta que “la perfecció i la imperfecció depenen de la subjectivitat de la mirada”.

L’autora explica que els relats s’ambienten en una perifèria que suposa un “entorn a mig fer” i que vincula a tots els personatges, però que no és l’únic fil de lligam entre relats, com podria ser també la música. Un llibre amb protagonismes compartits on Lovaina explica que les connexions entres personatges de diferents relats que el lector va trobant a mida que llegeix fa que sigui necessari  respectar l'ordre de lectura.

Grau indica que la narració de Lovaina intenta mirar més enllà de l'estricta realitat i l’autora confirma la intenció de “sortir del camí pautat, de la lògica”, de vegades amb un toc de surrealisme i desafiant el que espera el lector.

Victòria Lovaina treballa ara en una nova novel·la que, tot i que inicialment volia canviar-la d’espai i defugir la presència de Barcelona, finalment si que estarà ambientada en la Ciutat Comtal, però canviant el conflictiu canvi de segle XIX a XX de les tres últimes novel·les, per una ambientació al convuls segle XV.