Visites als jardins de Can Llopis i Ca n'Ortadó

L’Oficina de Patrimoni ha organitzat, dins el programa Passegem per Cerdanyola del mes d’abril, un recorregut per dos dels jardins més emblemàtics de la ciutat: un públic, el del Museu Ca n’Ortadó, i  l’altre privat, el de Can Llòpis. 

L’activitat, organitzada per l'Ajuntament en col·laboració amb l'Associació dels Amics i Amigues dels Arbres, permetrà descobrir els valors naturals i històrics dels jardins de dues antigues cases d’estiueig construïdes, com moltes d’altres, entre finals del segle XIX i començaments del XX, quan Cerdanyola era un centre d’estiueig habitual d’artistes  i intel·lectuals.

El president de l’Associació dels Amics dels Arbres, Manel Santoyo, comentava que la visita a Can Llopis permetrà conèixer les diverses espècies vegetals que es troben a Can Llopis, un recinte privat i per tant habitualment tancat al públic. El jardí és un bon exemple de la concepció modernista de la natura i del gust per les espècies exòtiques, com els cedres, el bambú i les palmeres.

Can Llopis és una de les cases d’estiueig més ben conservades de Cerdanyola. La torre va ser construïda cap el 1872, possiblement per Gaietà Buïgas, i és d’estil eclèctic, però amb elements que anuncien el modernisme. El 1917 l’arquitecte Eduard M. Balcells va fer el dipòsit d’aigua  d’influència vienesa que encara es conserva al jardí.

Ca n’Ortadó és també una de les torres d’estiueig més ben conservades de la ciutat. L’edifici és d’estil noucentista i va ser construït cap el 1929 per l’arquitecte Joaquim Lloret que hi combinà elements clàssics i tradicionals. El jardí, també d’estil noucentista, està poblat majoritàriament per espècies autòctones i presenta un disseny que reflecteix la voluntat d’ordenar la natura mitjançant elements arquitectònics com escales, fonts i brolladors, baranes i camins.