Vivint el drama de les persones refugiades

Les experiències de quatre col·lectius de la nostra ciutat -Rebost Solidari de l'Església Evangèlica, Agrupament Escolta Pau Casals, Universitat Popular de Cerdanyola i Fundació Autònoma Solidària- s'han exposat dins el programa de la Tardor Solidària com a mostra de la tasca de la societat civil cerdanyolenca en suport de les persones refugiades.

La campanya Cerdanyola Ciutat d'Acollida es va posar en marxa l'any passat amb l'objectiu donar resposta localment a la situació de crisi humanitària provocada per la fugida del conflicte de més de quatre milions de persones fóra de les fronteres de Síria, així com a la resta de persones que fugen de les dictadures més cruels i els conflictes més mortífers que es produeixen en molts casos en països empobrits. Una de les primeres actuacions va ser l'impuls de diferents activitats per recollir fons per a l’ONG Proactiva Open Arms, col·lectiu en què participa el socorrista de Cerdanyola Albert Roma i que suposa un servei de rescat marítim i primers auxilis a les persones refugiades que arriben creuant el mar Mediterrani.

Al marge d'aquesta iniciativa, però, diferents voluntaris i entitats de Cerdanyola han posat en marxa diferents iniciatives de solidaritat enviant ajuda des de la nostra ciutat, refermant la construcció de comunitats als campaments de refugiats o les ciutats gregues o promovent l'acollida a la nostra ciutat.

Les experiències de quatre col·lectius de la nostra ciutat s'han mostrat dins el programa de la Tardor Solidària en un exemple del que es fa des de la nostra ciutat en suport de les persones refugiades. L'acte va comptar amb la presència d'un jove sirià que porta pocs mesos vivint a Catalunya i que destacava la importància d'una acollida no només material, sinó també humana. Així, aquest jove subratlla que els refugiats que marxen de la guerra i que arriben, en comptagotes, al nostre país necessiten "casa, diners o roba, però el més important per a mi és veure el vostre  somriure".

Rebost Solidari

El Rebost Solidari de Cerdanyola ha organitzat fins a 13 viatges - el darrer d'ells aquest mateix cap de setmana- amb material que reclamen des dels campaments de refugiats, des de roba a mobiliari i material escolar. Daniel Banyuls, el seu responsable, indica que el problema dels refugiats ha desaparegut de la primera línia dels mitjans de comunicació però això no significa que s'hagi acabat, sinó que "s'ha amagat". El Rebost solidari va enviar el seu primer carregament amb roba a un campament de refugiats de Croàcia i posteriorment ha fet altres 12 viatges a campaments de Tessalònica i Atenes amb un total de més de 15 tones de material solidari. L'última càrrega de material -roba i sabates d'hivern i productes d'higiene personal- ha sortit cap a l'illa de Chios que Banyusl descriu com una autèntica illa-presó on viuen 4.000 persones en una situació de llimb legal. 

Agrupament Pau Casals

Però si hi ha ajuda que surt des de Cerdanyola, hi ha altres experiències que es fonamenten en el reforçament de la comunitat als mateixos campaments de refugiats o buscant la plena integració dels refugiats a les ciutats gregues. El primer cas és el de l'actuació impulsada des de l'Agrupament Escolta Pau Casals, el Cau, entitat que promou a la nostra ciutat l'educació en el lleure potenciant valors de solidaritat i llibertat i que ha volgut traslladar aquesta filosofia a campaments de Grècia. En concret, els joves de Cerdanyola es van instal·lar en una escola abandonada convertida en centre autogestionat pels propis refugiats sirians amb el suport del veïns grecs, per treballar en l'educació en el lleure amb els nens i nenes del centre. Miquel Soldevila, un dels caps de l'Agrupament Escolta, explica que cal crear vincles entre les persones perquè puguin reconstruir la seva vida en un lloc segur i no només esperar.

Universitat Popular

Una situació similar és la que altres voluntaris de Cerdanyola han potenciat amb el suport al projecte Micròpolis en què han col·laborat Marina Ribas i Andrea Calderón a la ciutat de Tessalònica. Ribas, intregrant de la Universitat Popular de Cerdanyola, explica que aquesta iniciativa vol treure alguns dels refugiats dels camps, especialment les famílies en situacions més sensibles, i traslladar-los a cases de famílies gregues. L'entitat ofereix assessorament legal, suport mèdic, impulsa que els nens vagin a escola, entre d'altres fites que volen potenciar la integració de les persones refugiades a la comunitat de Tesalònica, però Marina Ribas explica que tot això es fa amb la participació i decisió de les persones refugiades.

Ribas posa també l'accent en la necessitat de donar una acollida digna quan aquestes persones arriben al nostre país i denuncia que, dels 18.000 refugiats a què es va comprometre a acollir el govern de l'estat, només han arribat 500 persones.

FAS

16 d'aquestes persones es troben ara a habitatges de la Vila Universiària de Cerdanyola gràcies al treball de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en coordinació amb la a Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat. Laura Riba, una de les integrants de la FAS, explica que aquestes 16 persones són un grup heterogeni de persones refugiades però totes elles estan en tramitació del dret d'asil, són joves i sense càrregues familiars i en un procés administratiu que pot acabar portant-les a un altre lloc de l'estat just quan comencen a integrar-se a la nostra comunitat. Riba explica que les persones refugiades quan arriben al nostre país ho fan en situació de gran vulnerabilitat que pateixen soledat, rebuig, racisme o frustració. La FAS intenta posar en marxa quatre eixos d'actuació que passen per l'acollida, l'acompanyament -ja sigui social, formatiu o lingüístic-, la sensibilització o la promoció acadèmica.

Totes les entitats remarquen la necessitat de sensibilitzar la nostra ciutadania sobre el drama humà de les persones refugiades i d'actuar per mostrar la solidaritat de la nostra societat i potenciar la integració d'aquestes persones en la nostra comunitat.