Xerrada en solidaritat amb al moviment Som 27 i més

Organitzada pel Compromís per Cerdanyola i amb el suport de la CUP Cerdanyola, el Museu de Ca n’Ortadó ha acollit una xerrada al voltant dels 27 membres de la comunitat educativa de la UAB que van ser denunciats per la Vicerectora d’Estudiants de la Universitat Autònoma l’abril del 2013, després d’ocupar durant un mes el rectorat.

KokiGassiot, imputat i treballador del PAS de la UAB, es pregunta com pot ser que unes mobilitzacions pacífiques comportin una instrucció criminal, amb sol·licituds de penes de presó d’entre 11 i 14 anys pels encausats. És per això que fa un repàs històric dels fets ocorreguts per explicar la resposta opressiva i la impossibilitat d’arribar a una sortida pactada entre estudiants i equip de govern de la UAB, per l’actitud d’aquest últim.

Per trobar una resposta a tot plegat, Gassiot afirma que el sindicalisme i els moviments alternatius que no estan dins el sistema fan nosa en una democràcia vigilada i la seva resposta quan se’ls qüestiona és extremadament violenta.

Per tot plegat, considera que, com fan nosa, se’ls ataca judicialment i afirma que aquest no és un judici criminal, sinó un judici polític, un procés aberrant i intolerable i un atac directe als drets civils. En definitiva, una vengança política de l’equip del llavors rector, Ferran Sancho, contra l’oposició dins la Universitat Autònoma per eliminar qualsevol dissidència.

És també, segons ell, una maniobra política de la fiscalia espanyola contra els moviments alternatius, perquè volen situar-los fora del sistema en espais marginals i sense capacitat d’incidència. Per això considera molt important la resposta de la ciutadania i els moviments de solidaritat que han sorgit, com ara les mocions que han sortit de diversos ajuntaments.

De la seva banda, la diputada per la CUP, Mireia Vehí, també afirma que l’onada repressiva contra moviments anti capitalistes i partits que qüestionen el règim és molt àmplia.

I en el cas del 27 i més, diu, és especialment important perquè s’està qüestionant la privatització de la universitat pública i què està passant amb l’educació en aquest país.

Vehí explica que des de la CUP intenten ser altaveu de tots aquells processos repressius que els arriben i, en segon lloc, tenir una pràctica molt fiscalitzadora amb la Conselleria d’Interior i amb els cossos de seguretat de Catalunya.

Moció de La CUP en matèria repressiva

Per tot això, explica que han presentat una moció que es diu “Veritat, memòria i reparació”, inspirada d’Euskalerria, amb un enfoc que planteja tenir la capacitat d’identificar totes aquelles vulneracions de drets humans i identificar aquelles accions que es fan en matèria repressiva i que vulneren els drets humans. Així com la reparació, és a dir, que les institucions reconeguin que hi ha coses que es fan malament.

Però gairebé res no ha estat possible perquè, segons ella, la Conselleria d’Interior i els Mossos d’Esquadra són un mur i hi ha un problema de control sobre ells i tampoc hi ha cap polític disposat a posar ordre.

Per això Vehí creu que hi ha tres coses molt importants a fer respecte a una resposta antirepressiva: explicar la càrrega repressiva que es pateix i els mecanismes de repressió; legitimar la desobediència i, per últim, activar més la mobilització.

Finalment, Dani Martí, militant del sindicat d’estudiants dels Països Catalans i estudiant de Ciències Polítiques de la UAB, la primera consideració que fa és que el cas dels 27 incausats ve a demostrar la manca de democràcia interna a la Universitat Autònoma. També es queixa de la manca de representativitat dels òrgans de la universitat i afirma que hi ha llistes negres, les quals són fetes, diu, per la seguretat privada de l’Autònoma.