Xiscnèfils obre l’any amb una de les favorites dels Goya, Maspalomas

Amb les seves 9 recents nominacions als premis Goya, incloent-hi pel·lícula, direcció, guió i actor protagonista i de repartiment-, arriba Maspalomas a la seva projecció al cineclub Xiscnèfils aquest 15 de gener, obrint la seva programació de 2026 a l’Ateneu. La pel·lícula explora l'amarg viatge del seu protagonista, un esplèdid José Ramón Soroiz, d’un temps hedonista a l’interior de l’armari com a presó social.

Jose Mari Goenaga i Aitor Arregi, integrants amb Jon Garaño del trio Moriarti, responsables de films com Loreak, Handia, La trinchera infinita o Marco, dirigeixen Maspalomas una pel·lícula que neix de la lectura d’un article que explicava que és força habitual que persones homosexuals que havien viscut amb relativa normalitat la seva condició sexual, optessin per "tornar a l'armari" a l'ocàs de les seves vides, coincidint amb el seu ingrés en una residència de gent gran.

Després de trencar amb la seva parella, Vicente (un esplèndid José Ramón Soroiz que tothom dona per fet que s’endurà el Goya), de 76 anys, porta la vida que li agrada a Maspalomas: el seu dia a dia el passa tombat al sol, de festa i buscant el plaer. Un accident inesperat l'obliga a tornar a Sant Sebastià i a retrobar-se amb la filla (Nagore Aranburu), a qui va abandonar anys enrere, i es veu obligat a ingressar en una residència geriàtrica. El nou context porta a Vicente a optar per tornar a ocultar la seva homosexualitat.

Els directors expliquen que la residència d'aquesta pel·lícula es converteix “en una mena de metàfora del sistema que homogeneïtza la identitat de tots, perquè és més fàcil moure'ns en generalitats, sobretot si ens fan la vida més còmoda”. Goenaga i Arregi es pregunten “com reivindicar la teva condició sexual en un lloc on potser primer hagis de reivindicar la teva identitat, així, directament?”.

Els directors es preguntaven “com una persona pot arribar a renunciar a allò que tant li va costar conquerir”, considerant que és “especialment descoratjador si parlem d'una generació que va haver de bregar amb una situació molt més complicada abans de fer el pas” de sortir de l’armari

Aquest amarg viatge d’una vida d’un temps hedonista a l’interior de l’armari com a presó social és un dels punts fonamentals d’un relat que aborda temes tabú com l’amor a la vellesa, les relacions familiars o la falta de cures de la gent gran.