Xusa Serra: "les adversitats i les pèrdues són una font d'aprenentatge per als nens"

La infermera especialitzada en processos de dol Xusa Serra presentava ahir a un MAC-Can Doménech ple a vessar el llibre "I jo, també em moriré?". El llibre pretén explicar als adults com ensenyar a nens i joves a expressar els seus sentiments o a acomiadar-se d’algú que s’ha mort, però també a afrontar adevrsitats com la separació dels pares o una malaltia a la família.

La infermera i tanatòloga cerdanyolenca Xusa Serra dóna claus al llibre per ajudar els fills a desenvolupar eines emocionals per afrontar una pèrdua, ja sigui una mort, una separació, una malaltia greu, i arribar a l’edat adulta sabent gestionar les pèrdues de qualsevol tipus.

Jaume Cela, escriptor especialitzat en literatura infantil i director de l'escola Bellaterra, afirma que el llibre de Xusa Serra és absolutament necessari com eina didàctica que s'hauria d'estudiar a totes les facultats de Ciències de l'Educació. El pedagog destaca que en la renovació de currículums que s'ha fet a les últimes dècades s'han incorporat qüestions com la sexualitat, però que la mort continua sent un tabú, a l'igual que a la literatura infantil s'acostuma a tractar amb metàfores que porten a la confussió, quan s'hauria de tractar com una part essencial de la vida.

Cela, presentador de l'acte i prologuista del llibre, remarca que I jo, també em moriré? dóna receptes del què es pot fer davant una pèrdua, però sobretot del que no s'ha de fer ni s'ha de dir. Per exemple, no s'ha de dir frases com "el temps ho cura tot" o "encara et queden tres fills" perquè hi ha coses que el temps no cura i tots els fills són únics.

La sobreproteccio és perjudicial

Xusa Serra destaca que els adults d'avui en dia hem perdut el contacte amb la mort que es tenia a les societats antigues. Això, indica la terapeuta del dol, dificulta que es pugui ajudar a un nen a afrontar les adversitats i les pèrdues. Així, Serra remarca que els silencis a la família davant una preocupació són perjudicials perquè aïllen.

L'autora remarca que aquesta sobreprotecció que buscar evitar aflicció en els nens provoca que els infants aprenguin un model de contenció que l'incapacitarà emocionalment per afrontar les pèrdues com adult. Segons Serra, aquesta incapacitació porta a viure en soledat, por i desconfiança davant la mort.

Xusa Serra explica que "les adversitats i les pèrdues són una font d'aprenentatge" per al nen que ha de saber que plorarà una mort perquè estima i que enyorarà la persona morta perquè estima. De fet, Serra insisteix que els nens estimen igual que un adult i no volen estar sols. Per això, manifesta la terapeuta, cal que les seves preguntes sobre la malaltia o la mort es responguin "de manera clara i senzilla".

Xusa Serra indica que el llibre compta amb moltes aportacions en forma de dibuixos o testimonis de nens i nenes que participen en els tallers sobre el dol que fa quatre anys que realitza a centres educatius.