Zapatero impulsa el Sincrotró com a punta de llança de la ciència estatal i d'una Cerdanyola 'capital de la innovació'

El President del Govern Central, José Luis Rodríguez Zapatero, i el de la Generalitat, Pasqual Maragall, han encapçalat aquest migdia l'acte oficial d'inici de les obres del Laboratori de Llum Sincrotró de la nostra ciutat. Zapatero i Maragall han coincidit amb l'alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral, en destacar el Sincrotró com el principal equipament científic de l'Estat i motor de transformació de Cerdanyola en 'capital de la innovació'.

L'acte institucional d'inici de les obres del Laboratori de Llum Sincrotró Alba ha servit per destacar aquesta instal.lació com l'equipament científico-tècnic més important de l'Estat i un eix de gran impacte industrial i social que pot fer de Cerdanyola una ciutat referent en el món de la innovació al conjunt de l'Estat i fins i tot d'Europa. L'accelerador de partícules del Sincrotró té aplicació en diverses disciplines científiques i en un gran nombre de processos industrials. El seu pressupost superarà el 200 milions d'euros que aportaran Estat i Generalitat.

El major projecte d'infraestructures cientifico-tècniques de l'Estat

El President del Govern Central, José Luis Rodríguez Zapatero, afirma que el Sincrotró serà la punta de llança del salt qualitatiu que "situï Espanya en la primera divisió dels països europeus en Investigació més Desenvolupament (I+D)" i en l'avantguarda de l'ús d'aquest tipus d'instal.lacions al costat de Suïssa, Regne Unit i França. El President del Govern destaca que el Sincrotró donarà servei a 160 grups d'investigació amb més de 1.000 científics dedicats de les més diverses àrees científiques (Biologia i biotecnologia -diagnòstics mèdics, estudi de virus, tècniques terapèutiques...-, matèria condensada -estudi de cristalls líquids, estudi de llums per exhibició de dades en pantalla...-, ciència de superfície -estudi de semiconductors, acer o micropartícules-) i diferents aplicacions industrials com en microelectrònica -disseny de circuits-, micromecànica -instruments de microcirurgia-, tecnologia aeroespacial, química farmacèutica -nous fàrmacs- o indústria dels aliments -nous productes-, entre d'altres.

Cerdanyola com a referent de la investigació

Rodíguez Zapatero considera que tot això servirà per potenciar la col.laboració entre el sector públic i el privat i, a mig termini, "tindrà un gran impacte industrial i social en l'entorn que potser farà de Cerdanyola la capital de la innovació". Segons el president, Cerdanyola "veurà implantar-se aquí empreses avançades i de distribució i centres tecnològics i de suport a usuaris" de l'equipament.

El President de la Generalitat, Pasqual Maragall destaca que el Sincrotró farà del "Centre Direccional un motor de desenvolupament de Catalunya en el marc de la Regió Europea dels Pirineus i la Mediterrània" i remarca els avenços científics assolits al país amb l'impuls "d'una xarxa de centres tecnològics importantíssima" que materialitzaran la col.laboració entre Universitat i Empresa.

Maragall explica que cal avançar cap "una cultura científica més sòlida" amb progrés i dinamisme econòmic que permeti "un sistema de benestar" cada cop més ferm.

En aquest sentit es manifesta també l'alcalde de Cerdanyola. Antoni Morral destaca que el Sincrotró suposarà "generació de riquesa des del coneixement" i que això és una peça clau "del benestar de la ciutadania".

L'alcalde de Cerdanyola, Antoni Morral proposa la constitució d'un espai institucional conjunt -Estat, Generalitat, Ajuntament, UAB- que sigui una "fórmula per dinamitzar de manera planificada el Parc de la Ciència" de la Plana del Castell amb l'objectiu que "permeti atraure talent, iniciatives d'investigació i projectes empresarials de tecnologia del coneixement".

Què és el Sincrotró?

El sincrotró és un accelerador circular de partícules de gran perímetre que funciona com un microscopi gegantí que permet descobrir el secrets d’àtoms i molècules. Serà un anell de 250 metres de perímetre, on s'acceleraran electrons fins al punt que emetin l'anomenada llum de sincrotró. Aquesta llum és tan potent que en dirigir-la cap a un material és capaç d'analitzar-lo amb una gran precisió. Amb el sincrotró es pot estudiar l’estructura de la matèria, investigar reaccions químiques, mesurar la interacció entre dos sistemes i descobrir l’estructura de les proteïnes i altres molècules.

El director del Consorci per a la Construcció l’equipament i l’explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS), Joan Bordas, i el president de la Comissió Executiva del Consorci Cells i exrector de la UAB, Ramon Pascual, van destacar les característiques del projecte que "ha tingut una llarga gestació no de 9 mesos, sinó de 9 anys". Segons Pascual, el Sincrotró farà del "Centre Direccional-Plana del Castell una de les zones més atractives" per a equipaments científico-tècnics.

L'acte institucional d'inici de les obres del Sincrotró va comptar aquest matí també amb la presència de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol; els consellers d’Educació i Universitats, Joan Manuel del Pozo, de Justícia -i exrector de la UAB-, Josep Maria Vallès-, i d'Interior, Montserrat Tura;  els ministres d’Indústria, José Montilla, i d’Educació i Ciència,  i Mercedes Cabrera; l'actual rector de la UAB, Lluis Ferrer, i l' exrectors i exconseller de la Generalitat Carles Solà; i representants de l'Ajuntament de Cerdanyola, entre ells els portaveus de PSC, José Miguel Moreno, ICV/EUiA, Rafael Bellido, CiU, Consol Pla, PP, Antonio González, i ERC, Montserrat Puig, i l'exalcaldessa Cristina Real.

El cargol de mar

El Sincrotró comptarà amb tres edificis –principal o d’experimentació, tècnic i administratiu- en una superfície de 22.870 metres quadrats construïts amb una zona d’accés i aparcament. L’edifici principal, que acollirà l’anella, tres acceleradors de partícules i les àrees bàsiques d’investigació, tindrà la forma d’un cargol ja que els seus dissenyadors, l’empresa catalana Master, el planteja com un organisme viu amb capacitat d’adaptació a l’entorn i de creixement.

Des de finals de 2007 i durant l'any 2008 es muntarà i posarà a punt l'accelerador lineal, el sincrotró impulsor i l'anell d'emmagatzematge. Durant l'any 2009 es procedirà al muntatge i posada a punt de les línies de llum, amb el qual s'espera poder acollir als usuaris externs a principis del 2010.

Actualment, segons indica Rodríguez Zapatero, ja treballen a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) més de 80 científics que arribaran els pròxims anys als 138 distribuïts en les cinc divisions del consorci: Divisió d'Acceleradors, Divisió d'Experiments, Divisió de Computació, Divisió d'Enginyeria i Divisió d'Administració.