Expedició del Forat del Vent a Mauthausen contra l'oblit

Una nova expedició de memòria democràtica de l’institut Forat del Vent amb grup d’alumnes de primer de batxillerat ha participat en els actes d’homenatge a les víctimes del nazisme al camp d’extermini de Mauthausen.

David Carpio, María Claudia Martin, Jone Chavarria, Laura Almirall i Alba Barroso, acompanyats pel coordinador de Memòria Democràtica de l’institut, Marc García, han conegut l’horror que no s’ha d’oblidar per no repetir-lo. El 5 de maig de 1945, aquests dies ha fet 81 anys, les tropes aliades alliberaven el camp de Mauthausen, un dels més macabres camps d’extermini nazis, camps on van ser reclosos uns 9.000 republicans, que van ser castigats amb el treball esclau i la mort per la seva condició de lluitadors antifeixistes. Cada any un homenatge ho recorda i l’institut Forat del Vent ha organitzat diverses estades per participar-ne.

La primera parada de l’expedició va ser al Castell d'Hartheim, un centre d'extermini nazi, que actualment és un museu commemoratiu per a la memòria històrica. Entre 1940 i 1944, el castell va passar de ser un centre de cures pels malalts a convertir-se en una de les sis instal·lacions utilitzades pels règim nazi per l'assassinat sistemàtic de les persones considerades no aptes. S'eliminava a les persones per mitjà de gas letal. El grup del Forat del Vent va poder conèixer la història dels deportats i participat en un homenatge “per recordar-los i que la seva història no es perdi en el temps”. A la tarda, van visitar l'estació de Mauthausen i la casa d’Anna Pointer, que “va ajudar els republicans espanyols a guardar les proves dels crims nazis que es van produir i que no hem d'oblidar”. Pointer va amagar els negatius de les fotos que Francesc Boix havia fet al camp de concentració de Mauthausen i que després van ser un element essencial en els judicis de Nuremberg en què es va condemnar els jerarques nazis.

L’expedició cerdanyolenca va visitar en la segona jornada del viatge Ebensee, “una zona de túnels als Alps austríacs on els nazis construïen armament”. El KZ Ebensee era un camp annex de Mauthausen amb l’objectiu principal de proporcionar mà d’obra esclava per a la construcció d’enormes túnels que havien d’allotjar la producció bèl•lica dels coets V2, lluny dels bombardejos de les forces aliades, malgrat que finalment es va abandonar per a la construcció d’armes ordinàries. En aquesta segona jornada, els joves de Cerdanyola van visitar el memorial del camp i van fer un homenatge en el monument republicà.

Per la tarda, el grup visitava el camp de Gusen on van recordar tots els deportats cerdanyolencs que van morir en aquest camp. Quatre cerdanyolencs van ser deportats a Mauthausen. Tres hi van morir, Juan Gómez, Miguel Garcia, Lluís Castells i va haver únic supervivent, Amadeu Comas, en memòria de qui s’ha col·locat una una stolperstein, una pedra de memòria, davant la que va ser casa seva al carrer de Santa Anna.

En aquest espai, es feia un homenatge a la placa de l'Amical amb la presència de l'ambaixadora d'Espanya a Àustria i de la delegada de la Generalitat al país i després el grup participava en l'homenatge internacional.

El tercer dia, al camp de concentració de Mauthausen, participaven a l'homenatge realitzat a la placa de la Generalitat, al memorial francès i al monument dels republicans espanyols en un acte amb la intervenció del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, el director del Memorial Democràtic i l'ambaixadora d'Espanya a Àustria en record de tots aquells deportats en el camp. Posteriorment es feia la desfilada internacional de commemoració del 81è aniversari de l'alliberament del Camp i la delegació cerdanyolenca acabava la jornada baixant per les escales de la pedrera recreant el camí que feien els deportats. Aquesta pedrera de granit del camp, epicentre de l’horror, connectava amb la resta de les instal·lacions a través d’una escala, coneguda com l’escala de la mort, amb 186 esglaons que els deportats havien de pujar diverses vegades al dia carregats amb blocs de 20 quilos. De vegades, quan arribaven a dalt, els guardians dels SS els empenyien i els feien caure en cadena.

L’última jornada del viatge, la delegació del Forat del Vent feia una visita guiada al camp de concentració de Mauthausen de la mà de l’Amical de Mauthausen, un recorregut amb silenci i intimitat a uns espais d’horror on s’estima que més de 118.000 persones van ser exterminades. Allà van poder veure, des de les barraques dels presos a les dutxes o els crematoris amb el guiatge d’especialistes que van explicar la duresa de la deportació en els camps nazis.