La Torre Llopis esdevindrà la casa escultòrica d'Elisa Arimany

La Casa Llopis del carrer de Sant Ramon es convertirà en un espai museístic seu de la Fundació Elisa Arimany i divulgadora de l’obra de l’escultora cerdanyolenca. Al menys aquest és l’objectiu del canvi de qualificació jurídica a bé patrimonial històric artístic, que aprovava ahir el Ple amb crítiques dels grups d’esquerra de l’oposició al que consideren una cessió d’un espai públic per un ús privat.

La regidora de Museus, Pilar Adell, recorda que l’edifici és una finca emblemàtica, un torre d’estiueig del segle XIX ben conservada al centre de la ciutat que l’ajuntament va adquirir al 2021. Adell explica que els jardins s’han reformat i obert a ús ciutadà i que ara es vol obrir l’ús a la col·laboració público-privada com la que es negocia amb la fundació Elisa Arimany per ser un espai cultural i de referència. La regidora creu que aquest conveni permetria salvar i donar vida a la Casa Llopis amb l’obra d’una artista de talla internacional i crear un espai per  a l’art contemporani que completaria l’oferta museística de Cerdanyola

L’oposició reconeix la importància artística de l’escultora, que va morir al novembre de 2023, però crítica el conveni que es vol firmar amb una fundació privada. Íñigo Enterria, portaveu d’ERC, denuncia que es vol fer “una adjudicació directa,  a dit, en un espai on la ciutadania s’ha gastat 1’5 milions”, entre adquisició i reforma, i on el govern ha estat cinc anys sense trobar un ús.

La portaveu de Guanyem es suma a la crítica perquè es pren la decisió “sense cap debat previ ni donar oportunitats” a altres col·lectius o a la participació ciutadana. Cristina Gallardo considera que l’acord “es tracta d’obrir la porta a una privatització encoberta i  a la mercantilització” del patrimoni cultural i al risc de perdre el control d’un espai de propietat municipal.

Des d’ECP, Pedro Arco insisteix que “l’objectiu no és protegir” la finca sinó cedir l’ús a una fundació “sense debat”, mentre Junts defensava l’operació perquè, deia Joan Sánchez, el “que volem és que la protecció de l casa es mantingui i que es pugui obrir al públic”.

La regidora de Museus insistia que la Fundació Elisa Arimany no és una de les empreses de la família sinó que es destina a un fet cultural com la promoció de l’art contemporani, que no té ànim de lucre i que el conveni, del que ara es comença a parlar i que haurà de detallar molts aspectes diferents, no tindrà cap ús mercantil.

Reportatge commemoratiu realitzat arran de la mort de l’escultora al 2023

Arimany és l’artista cerdanyolenca que ha tingut més projecció i reconeixement internacional, destacant les seves exposicions a França, Holanda Argentina o uns Estats Units on l’escultura d’Elisa Arimany va rebre més reconeixement amb obres instal•lades a ciutats com Miami, Atlanta o Nova York. Obra pública d’Arimany, tant escultura com murals ceràmics, que trobem també a Barcelona, Terrassa, Basauri, Bilbao, Lleida, Sant Cugat, Melilla o, com no, a la mateixa Cerdanyola, on destaca, a més de l’escultura de la plaça d’Europa, punt d'entrada a la ciutat des del PTV; l'obra Punt de Partida en homenatge als deportats de Cerdanyola als camps d'extermini nazi que està instal·lada a la plaça de la Pau; els murals ceràmics de l'Ajuntament i els del pavelló d’esports de can Xarau.

Reforma interior de Ca n'Altimira

Un altre equipament a debat va ser el de Ca n’Altimira amb l’aprovació del projecte bsic i d’execució d’obres a l’antiga masia per fer la seu de la Cerdanyola, Ciutat del Coneixement. La regidora de Planificació Urbanística, Eulàlia Mimó, explica que, un cop ja feta l’obra exterior, es vol reformar internament l’edifici com a equipament per generar polítiques públiques d’innovació i creativitat, obert a la ciutadania i amb espais tècnics, sala polivalent o pati connectat amb l’exterior.

L’oposició elogia el projecte com una intervenció rigorosa amb pes històric de Ca n’Altimira, però tant Esquerra com En Comú Podem critiquen que no es compleixi el destí marcat pel procés de participació ciutadana que es va realitzar al mandat 2015-2019. A més, Cristina Gallardo, de Guanyem, manifesta que no veu clar l’ús de l’edifici que es presenta “amb paraules grandiloqüents en anglès i conceptes buits que ressonen més a màrqueting que a resposta a les necessitats reals de la ciutat”. 

L’alcalde de Cerdanyola considera que la ciutadania el que volia en el procés participatiu de 2017, que combinava usos en tres grans blocs d'activitats i producció: el bloc artístic, el tecnològic i el social, i el que vol ara “és recuperar per a ús ciutadà espais emblemàtics, que estan tancats i degradats”, Carlos Cordón apunta que l’antiga masia de ca n’Altimira serà un espai obert a la ciutadania amb caràcter innovador com passarà amb la Torre Vermella, la torre Llopis, o Ca n’Ortadó que “tornarà a ser el museu que no havia d’haver  deixat de ser mai”.

Per la seva banda, el regidor del PP Álvaro Hernández assegura que el seu grup segueix reclamant la rehabilitació de Ca n’Altimira però per al seu ús com equipament per a la gent gran en una ciutat envellida.