Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Cerdanyola Ràdio - 105.3 FM

Escoltar en directe

Societat

  • Portada
  • Societat
  • Nou fre judicial a la possibilitat d’abocador a Can Fatjó dels Aurons
Nou fre judicial a la possibilitat d’abocador a Can Fatjó dels Aurons Clot de Can Fatjó dels Aurons (Arxiu)

Nou fre judicial a la possibilitat d’abocador a Can Fatjó dels Aurons

17 de gener de 2023 a les 12:51

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs presentat per l’empresa Puigfel i dona suport a la sentència de 2021 contrària al projecte d’abocador de Can Fatjó dels Aurons amb terres i runes. Actualment el clot s’omple de terres netes per a la seva restauració.

Aquesta resolució confirma la sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu 6 de Barcelona, presentada per l’empresa contra l’Ajuntament de Cerdanyola i l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, l’any 2021.

El president de l’EMD, Ramon Andreu, informava d’aquesta resolució del TSJC al darrer plenari de l’entitat bellaterrenca, tot admetent que desconeixia si l’empresa Puigfel havia presentat un nou recurs i, per tant, si la resolució és ferma. Andreu indica que actualment aquest clot de l’antiga argilera Almar s’està omplint amb terres netes per a la seva restauració paisatgística.

Un llarg procès

L’any 2011 sorgia la noticia d’un possible abocador de residus d’ecoparc -com el del dipòsit Elena- a l’argilera de l’empresa Almar -sobre el que Puigfel tenia drets d'explotació des de 2009- i que s’havia incorporat al Pla de Viabilitat Econòmica de l'Ajuntament de Cerdanyola com una possibilitat de futur.

En aquell moment, el president de l’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu, manifestava l’oposició del veïnat davant “la possibilitat de tenir un abocador d’escombraries a menys de 20 metres de les cases” i a menys de 500 metres d’escoles, hospitals i hotels de Sant Cugat. Andreu es mostrava disposat a endegar "tot tipus d’accions legals, polítiques i socials", convidava l’Ajuntament de Sant Cugat a sumar-se a l’oposició i demanava a l’Ajuntament de Cerdanyola que reconsideri la que considerava predisposició a tirar endavant el projecte.

L’aleshores alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, comunicava la seva oposició a aquesta instal·lació destacant que “Cerdanyola ja compleix amb escreix la seva quota d’acollir abocadors al seu terme municipal”, rebuig que posteriorment aprovava el Ple de l’Ajuntament en una moció amb suport unànime del Consistori que recordava la proximitat a centres escolars, centres esportius, hospitals, oficines, hotels i habitatges. També s'arribava a aquest rebuig a l'abocador al Parlament de Catalunya.

Paral·lelament, es creava una plataforma ciutadana a Bellaterra que anunciava la intenció d’emprendre la via judicial per aturar una activitat que afirmaven que vulnerava la legislació vigent.

A finals d'aquell 2011 s'anunciava la retirada d'aquell primer projecte d'abocador de residus amb bales d'ecoparc, però l’empresa va intentar aconseguir poder fer al clot un abocador de terres i runes que aquesta resolució del TSJC frena novament.

Sentència del TSJC

Davant la sentència del Jutjat Contenciós.-Administratiu 6 de Barcelona de l’any passat, l’EMD ja va destacar que deixava clar que la implantació d’un abocador s’ha de fer amb un Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal i no a través de la via administrativa que defensava l’empresa, la d’un Projecte d’Actuació Específica

Ara, la resolució de la Sala del Contenciós del TSJC indica que el recurs presentat per Puigfel oblida que l’activitat que es reclama “és una activitat d’emmagatzematge o abocador de residus, que de cap manera es troba prevista pel planejament” i considera que la sentència del Jutjat Contenciós.-Administratiu 6 de Barcelona analitza “el fons de la qüestió plantejada” sense que aparegui “la pretesa arbitrarietat o falta de motivació”.

El text judicial afegeix que “concretar la ubicació idònia” d’un abocador a la simple “iniciativa d’un sol·licitant de llicència per als terrenys que l’interessin no és sinó una hàbil manera de reduir al no res tant la potestat discrecional del planejament com el règim i garanties que han de presidir l’òrbita del planejament”.