Recordant la memòria: l'institut Forat del Vent aprèn les terribles lliçons dels camps d'extermini nazis

David Carpio, María Claudia Martin, Jone Chavarria, Laura Almirall i Alba Barroso, alumnes de l’institut Forat del Vent, han après una d’aquelles lliçons que t’acompanyen tota la vida: que conèixer la més terrible foscor de la humanitat ajuda a que els horrors no tornin a passar. Divulgar la memòria dels camps d’extermini nazi és un dels objectius de la seva estada a Mauthausen-Gusen on 9.000 republicans espanyols van patir treball esclau i la mort per la seva condició de lluitadors antifeixistes.

Acompanyats pel coordinador de Memòria Democràtica de l’institut Forat del Vent, Marc García, els cinc joves han explicat com va ser la seva estada al camp de concentració de Mauthausen. David Carpio, María Claudia Martin, Jone Chavarria, Laura Almirall i Alba Barroso expliquen que hi ha un espai amb els noms de totes les persones que van ser exterminades als camps, 118.000 noms de dones i homes, grans i petits, però molts més dels que s’imaginaven de la seva mateixa edat, joves que no van poder viure una vida i que van patir condicions terribles per morir. Els joves expliquen que han après la lliçó que cal conèixer aquesta veritat per evitar que es torni a repetir i creuen que si aquest coneixement el tinguessin més joves es frenaria l’auge de l’extrema dreta. La delegació del Forat del Vent, que ultima la web Recordem la memòria que posaran a disposició de tota la ciutadania de Cerdanyola,

En la seva estada, els joves van visitar el Castell d'Hartheim, que entre 1940 i 1944 va passar de ser un centre de cures pels malalts a convertir-se en una de les sis instal·lacions utilitzades pels règim nazi per l'assassinat sistemàtic de les persones considerades no aptes; la casa d’Anna Pointer, que va amagar els negatius de les fotos que Francesc Boix havia fet al camp de concentració de Mauthausen i que després van ser un element essencial en els judicis de Nuremberg en què es va condemnar els jerarques nazis; KZ Ebensee, un camp annex de Mauthausen amb l’objectiu principal de proporcionar mà d’obra esclava per a la construcció d’enormes túnels que havien d’allotjar la producció bèl•lica dels coets V2, lluny dels bombardejos de les forces aliades; el camp de Gusen, on van recordar tots els deportats cerdanyolencs que van morir en aquest camp: Juan Gómez, Miguel Garcia, Lluís Castells i l’únic supervivent, Amadeu Comas, en memòria de qui s’ha col·locat una una stolperstein, una pedra de memòria, davant la que va ser casa seva al carrer de Santa Anna; i el camp de concentració de Mauthausen, sent testimonis des de les barraques dels presos a les dutxes o els crematoris amb el guiatge d’especialistes que van explicar la duresa de la deportació en els camps nazis, amb espais com  l’escala de la mort, 186 esglaons que els deportats havien de pujar diverses vegades al dia carregats amb blocs de 20 quilos - de vegades, quan arribaven a dalt, els guardians dels SS els empenyien i els feien caure en cadena-.

Durant aquesta estada, la delegació cerdanyolenca va participar en diversos actes d’homenatge a les víctimes convivint amb joves d’altres països europeus però tenint també el testimoni de familiars de les víctimes i d’especialistes.

Joan Calvo, president de l’Amical Mauthausen de Catalunya, destacava la importància d’aquestes estades perquè els joves actuïn com una taca d’oli que permeti conscienciar la societat sobre un passat que s’ha d’evitar repetir i que es desconeix massa, mentre l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, ho defineix com un acte de justícia i de compromís amb la dignitat i la llibertat.