Un viatge a l'horror per gravar-se a foc la necessitat que la barbarie no es repeteixi mai més

Quatre alumnes de l’institut Forat del Vent -Noa Obispo, Samuel Amelines, Abril Gómez i Mariam Zitouni- participen aquest cap de setmana en els actes internacionals de commemoració de l’alliberament del camp d’extermini de Mauthausen-Gusen just quan es recorda el 80 aniversari d’aquest alliberament i del final de la II Guerra Mundial.

L’alumnat de l’institut de Cerdanyola, acompanyats per la professora Anna Alarcón, i una delegació municipal, amb la regidora de Memòria Democràtica, Pilar Adell, i la tècnica del Museu d’Història Marta Argelaguès, han arribat aquest divendres, 9 de maig, a Àustria, per fer un viatge a l’horror, però també a la memòria i la lluita contra la barbàrie.

En aquesta primera jornada, la delegació de Cerdanyola ha visitat el Castell d'Hartheim, conegut per haver estat un centre d'extermini nazi, que actualment és un museu commemoratiu per a la memòria històrica. Entre 1940 i 1944, el castell va passar de ser un centre de cures pels malalts a convertir-se en una de les sis instal·lacions utilitzades pels règim nazi per l'assassinat sistemàtic de les persones considerades no aptes. S'eliminava a les persones per mitjà de gas letal.

Des d’aquest espai s’han traslladat cap a Mauthausen on han visitat l’estació, dipositant clavells al monument en memoria de les victimes, i també i la casa d’Anna Pointner, la dona que va amagar els negatius de les fotos que Francesc Boix havia fet al camp de concentració de Mauthausen i que després van ser un element essencial en els judicis de Nuremberg.

Deportació i extermini

El 5 de maig de 1945 les tropes aliades alliberaven el camp de Mauthausen, un dels més macabres camps d’extermini nazis, camps on van ser reclosos uns 9.000 republicans, que van ser castigats amb el treball esclau i la mort per la seva condició de lluitadors antifeixistes.

Al treball realitzat a l’institut Forat del Vent recorden que, ja abans, els "rojos espanyols indesitjables" van ser maltractats als camps de concentració de França, on van ser internats per les autoritats franceses que van convertir una terra de refugi "en indret d'humiliació i estigma". Eren milers d'homes i dones que cercaven protecció i van rebre pressions per "retornar a l'Espanya de Franco i tractes ignominiosos". Molts van ser capturats pels alemanys abandonats a la seva sort pel govern col·laboracionista de Vichy i la Gestapo va ser l’encarregada d’organitzar la seva deportació al camp de concentració de Mauthausen.

Quatre cerdanyolencs van ser deportats a Mauthausen: quatre deportats de Cerdanyola al camp de Mauthausen: Juan Gómez, Miguel Garcia, Lluís Castells i l’únic supervivent, Amadeu Comas, a qui s’acaba de col·locar una stolperstein, una pedra de memòria, davant la que va ser casa sev al carrer de Santa Anna. S’espera poder col·locar altres tres en memòria dels altres deportats de la ciutat en el futur.

Quan els camps d’extermini van ser alliberats al final de la II Guerra Mundial, els republicans no van poder retornar a la seva terra, ja que la dictadura de Franco els seguia atorgant la condició d'enemics. El treball del centre de secundària cerdanyolenc apunta que els primers combatents del nazifeixisme a Europa no van poder “gaudir de la llibertat somniada, atès el manteniment del règim feixista a Espanya”, amb l'aquiescència dels aliats per raons geoestratègiques, en el context de la Guerra Freda. La majoria dels supervivents espanyols van refer la seva vida en altres indrets o es van sumir  “en el silenci i la reclusió interior, en cas del retorn a Espanya, mentre la majoria de països rebien els seus supervivents amb honors”.

L’alumnat cerdanyolenc visita aquests dies Maauthusen “amb la millor companyía que podríem trobar: familiars, socis i amics de deportats”, i també una àmplia representació de les associacions de memòria, de joves estudiants i de càrrecs institucionals, amb la voluntat d’aprendre i reflexionar, compartint experiències i emocions en els mateixos llocs on milers de republicans van ser esclavitzats i assassinats.

L’objectiu és convertir els “llocs d'infame record en un marc de celebració de pau i enteniment internacionalista”, per homenatjar les víctimes de tot el món i per deixar palès que el testimoni del compromís travessa generacions “però, sobretot, per aprendre i comprendre, per viure la història i transformar-la en memòria de futur”.

Per als joves i l’institut, aquest viatge és un acte de justícia cap als antics deportats i cal reconèixer la seva tasca, el seu testimoniatge i la fidelitat als seus ideals. A més, emfatitzen s’ha de “renovar, de forma emocionada i compromesa, el jurament “¡Mai més!” pronunciat pels supervivents al mateix camp de Mauthausen” on van patir i morir els primers lluitadors antifeixistes d’Europa.